L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) ha notat en els darrers anys un increment de les demandes sobre la desigualtat en l’àmbit laboral. “En la crisi econòmica, l’assetjament laboral a una dona és més fàcil que a un home”, explica la presidenta de l’ADA, Montserrat Nazzaro. Segons la representant del col·lectiu de dones, els empresaris abans d’acomiadar prenen mesures que l’ADA qualifica d’assetjament per arraconar la dona i fer-la marxar.
Nazzaro posa exemples reals. “Una dona amb dos fills petits a qui li tanquen la guarderia a les vuit del vespre, si li demanen aquella tarda que es quedi dues hores més ha de plegar. És més fàcil fer-la fora, o millor dit fer-la marxar.” Nazzaro també destaca que això es fa a les dones perquè socialment encara tenen més càrrega de responsabilitat en la cura dels fills. “Tenim senyores a qui els han descomptat els 10 minuts d’anar a pixar quan estaven embarassades”, explica.
Però en el cas de les famílies monoparentals la situació encara s’agreuja més perquè les dones no tenen cap alternativa. En aquest àmbit l’associació poca cosa pot fer. Les assessoren en els seus drets i que poden anar a inspecció laboral, “però aquí tenim les mans lligades perquè en la legislació que tenim poca empara legal hi ha”, diu Nazzaro.
Subsidis versus ajudes
Per altra banda, no és el mateix anar a demanar ajudes i haver de justificar en diferents portes la teva situació precària i esperar que te les concedeixin, que tenir un dret que per subsidi econòmic rebis una ajuda perquè compleixes uns requisits marcats. És per això que l’ADA reclama subsidis econòmics per a aquelles dones que formen famílies monoparentals en situacions precàries.
L’ADA ha detectat un increment de les demandes en l’àmbit econòmic i de dret d’ajuts. “Vénen moltes senyores que estan soles i tenen dificultats econòmiques”, explica Nazzaro. La presidenta de l’ADA diu que en separacions conflictives, com de les dones que vénen per casos, per exemple, de violència de gènere, “mentre surt la sentència del divorci poden passar tres anys”. En aquest període moltes de les dones que es queden amb els fills no tenen cap pensió per incompliment del pare i es veuen obligades a demanar ajudes i fins i tot anar a Càritas. Aquestes situacions fan que algunes de les dones que “han estat sis mesos vivint de la misericòrdia i veuen que no poden comprar unes sabates als fills, es vegin obligades a tornar amb el maltractador”, explica Nazzaro.
