El Dia mundial de la salut mental, que es va celebrar ahir, ha fet especial incidència en la depressió. I és que hi ha determinats trastorns mentals que es veuen agreujats per la crisi, tal com recorda la presidenta del Col·legi de Psicòlegs, Teresa Cobo.

D’aquesta manera, la por o el patiment que estan relacionats amb la crisi sovint deriven en quadres d’ansietat, que poden acabar donant lloc a una depressió o poden empitjorar els trastorns que ja pateixen algunes persones. “La crisi comporta una pèrdua de la qualitat de vida”, recorda Cobo, que incideix també en l’impacte que això té en els infants, ja que “els afecta molt” veure que els pares viuen amb por o ansietat.
Tot i que s’ha avançat molt en la conscienciació sobre les malalties mentals, el cert és que encara queda molt de camí per recórrer. D’aquesta manera, Cobo recorda que “ara és més visible” i la gent ja no té tanta por de dir que consulta un especialista en salut mental, però, tot i els avenços, “malauradament el patiment mental encara és un estigma”.
Pel que fa a la situació de la salut mental a Andorra, cal destacar que es dóna la circums­tància que el servei de Salut Mental de l’Hospital no disposa dels recursos suficients per atendre la demanda que hi ha, cosa que fa que hi hagi llistes d’espera o que els pacients no puguin ser atesos amb la freqüència que seria òptima, segons assenyala Cobo.
A banda, els professionals privats no estan convencionats i, per tant, hi ha moltes persones que no consulten un psicòleg quan seria convenient per dificultats econòmiques. A més a més, encara hi ha algunes especialitzacions que no són al país. D’aquesta manera, Cobo recorda que fa uns anys no hi havia gaires professionals que tractessin l’àrea infanto-juvenil, tot i que ara s’ha anat solucionant. Tot i això, hi ha trastorns que requereixen tractaments molt específics als quals no sempre es pot donar resposta amb els professionals que hi ha a Andorra.
Fa anys, tal com recorda Cobo, que els psicòlegs lluiten per estar convencionats, i amb els canvis que es volen introduir en el sistema sanitari ara veuen que s’obre una escletxa per poder-ho aconseguir. Mentrestant, constaten que hi ha persones que “necessiten assistència i la seva situació es va agreujant” en no poder pagar un professional, cosa que precisament s’ha fet més patent amb la crisi econòmica. Això, a la llarga, té un cost molt elevat, ja que, entre altres qüestions, Cobo recorda que les baixes per problemes psicològics “solen ser llargues”.
I a banda de la futura possibilitat per estar convencionats, un altre canvi positiu és que cada vegada els especialistes de la salut tenen més clars els beneficis que té l’assistència psicològica, fins i tot en tractaments de malalties físiques com el càncer.