El Govern destinarà més d’1,4 milions d’euros durant el 2026 al desplegament de la Llei de Protecció Civil, segons es desprèn de la resposta de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, a les preguntes sobre la matèria efectuades per la consellera de Concòrdia, M. Àngels Aché. En concret, es detalla que durant l’any que ve es destinaran recursos per finalitzar els mapes de risc en curs amb un total de 184.202,50 euros, i es planificarà el desplegament gradual dels altres, que per la seva complexitat s’aniran desenvolupant conjuntament amb els documents operatius que els acompanyen.

Pel que fa als treballs de la posada en funcionament dels serveis 112-CNE, per a aquest 2026 s’ha previst licitar una direcció de projecte per acompanyar el departament i el Govern en les diferents fases d’execució, i avançar amb la resta d’accions previstes segons la programació disponible, amb uns crèdits que se situen al voltant d’1.270.000 euros; l’objectiu és anar avançant cap a la posada en marxa i assegurar una implantació eficient, segura i al més aviat possible. Aquesta partida inclou la direcció de projecte, l’adaptació dels espais, les xarxes de comunicació, la centraleta IP, l’equipament informàtic i les campanyes de comunicació.

Tot i aquesta previsió, Molné reconeix que no és viable completar la totalitat dels projectes pendents durant l’exercici 2026 vista la seva complexitat, motiu pel qual es preveu un desplegament progressiu tant dels plans especials de protecció civil com dels mapes de risc associats. De tota manera, segons la ministra aquestes inversions econòmiques previstes incloses al pressupost del 2026 suposen un pas “estratègic i prioritari” per garantir una protecció civil eficaç i moderna davant dels riscos naturals i altres emergències que puguin afectar el país.


El pla territorial nacional, a finals d’aquest mes
El departament de Protecció Civil ha anat avançant en els treballs i es preveu presentar el Pla territorial nacional, juntament amb altres documents tècnics actualment en elaboració com el Pla especial de nevades i el Pla especial d’emergència sísmica, amb els respectius mapes de risc, a la Comissió Nacional de Protecció Civil durant la reunió prevista per a finals del mes de novembre. Així ho confirma la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en la resposta a les preguntes de la consellera de Concòrdia, M. Àngels Aché, sobre la planificació de l’impacte del canvi climàtic. Segons Molné, la  voluntat és establir un calendari de treball consensuat i sotmetre’ls a la revisió dels membres de la Comissió per avançar cap a l’aprovació del Pla, d’acord amb el qual disposa la Llei qualificada de protecció civil.

Quant al mapa de risc d’inundacions, adjudicat a Hidroalpin i a l’UPC, la ministra indica que ja  s’ha completat l’inventari de tots els ponts del país, la identificació d’edificacions vulnerables, la generació d’un model hidrològic nacional i la modelització topogràfica d’alta resolució. La fase actual se centra en els models finals per generar els mapes d’inundabilitat, amb una primera entrega prevista per al 2025 per als nuclis més afectats per les inundacions del 1982: Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella.

Pel que fa als mapes de risc de nevades, transport de matèries perilloses i risc sísmic, la intenció és que es publiquin quan s’aprovi el Pla territorial nacional. Paral·lelament, Protecció Civil s’ha dotat de la plataforma multirisc ARGOS per reforçar la presa de decisions en fase preventiva.

Sobre el desplegament del servei 112 i del Centre Nacional d’Emergències l’objectiu segueix sent que  entrin en funcionament abans d’acabar la legislatura. Ara bé, Molné reconeix que la seva complexitat tècnica fa que no es pugui fixar una data exacta.