Des del gener fins al juliol un total de 141 menors d’edat s’han incorporat al món laboral. És gairebé una tercera part dels 499 que s’han autoritzat des del Servei d’Inspecció de Treball. L’any passat es van signar un total de 179 contractes a menors per a incorporació al món laboral, el 2021 van ser 216 i el 2020 els joves que van deixar o acabar els estudis i van entrar al món laboral van arribar als 293, segons les dades facilitades pel Govern i el departament d’Estadística.
La majoria dels contractes autoritzats, però, és per treballar durant les vacances escolars: 286 dels validats pel Servei d’Inspecció de Treball aquest 2023 són amb aquest propòsit, i l’any passat van arribar als 438. Durant els anys de la pandèmia (2020 i 2021) aquests contractes a joves d’entre 16 i 17 anys van baixar fins a només 4 el primer any i van pujar fins als 74 el segon. De fet, durant aquests anys el total de contractes de menors aprovats van ser la meitat que els d’altres anys, quan en total han estat entre 850 i 900. 
Finalment, hi ha 72 contractes autoritzats a joves d’entre 16 i 17 anys per treballar els caps de setmana.
Són dades que, segons el director de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Iago Andreu, “no estan fora de la tònica dels països del nostre entorn” recordant que “el normal és que els menors estudiïn i no estiguin al mercat laboral”.
Perquè els menors d’edat puguin treballar, cal que el Servei d’Inspecció de Treball ho aprovi, ja que per llei no poden fer determinades feines ni poden fer horaris nocturns (entre les 22 i les 6 h) i tenen limitacions de calendari (únicament poden treballar durant les vacances escolars fins a un màxim de dos mesos per any natural i han de gaudir d’un mes de vacances escolars a l’estiu i de la meitat de les vacances escolars durant la resta de l’any). 
Així mateix, tampoc poden desenvolupar segons quines feines si no és amb un contracte d’aprenentatge, i han de presentar un certificat mèdic al Servei d’Inspecció de Treball que demostri que el menor és apte per a aquell treball. Per exemple, no poden desenvolupar cap feina en sectors com ara el de la construcció ni en tots aquells que es valori que superen “objectivament les seves capacitats físiques o psicològiques”, estableix la Llei de relacions laborals. D’aquesta manera, per exemple l’any passat es va denegar uns 15 de contractes, el 2021 van ser 13 els que no van poder prosperar i tan sols 4 l’any 2020.
on treballen els menors?
Com hem avançat al principi, el comerç és el sector que més menors contracta (229 dels gairebé 500 contractes que s’han formalitzat fins al juliol). D’aquests, 205 fan o han fet de dependents, 10 han estat destinats als respectius magatzems, 11 compleixen les funcions de caixers i altres 4 han desenvolupat d’altres feines. 
 
Més interès per les facilitats i l’aprenentatge que pel salari
Els interessos dels joves en relació amb el mercat laboral han evolucionat. Si abans era el salari, que encara avui entenem molts com “l’essència de la relació laboral”, tal com assenyala el director de CEA, Iago Andreu, avui els preocupa més l’aprenentatge i les facilitats que es puguin donar, com el teletreball per exemple. Així ho ha detectat l’organització empresarial arrel de les trobades que organitzen, amb el suport d’Unicef, entre representants d’empreses i alumnes de batxillerat de l’Escola Andorrana amb l’objectiu “d’acostar els joves a la realitat laboral”. En aquestes, els empresaris expliquen els seus projectes i iniciatives relacionades amb l’accés dels joves al mercat laboral i els estudiants expressen els seus dubtes i inquietuds.
Així, per part de les empreses, es busca una “bona actitud” per reforçar puntualment les seves plantilles (per a campanyes específiques o caps de setmana i per feines que no requereixen experiència ni coneixements específics) i es tracta els menors “com a qualsevol altre treballador”, remarca Andreu tot recordant que ja no hi ha diferències salarials com hi havia entre menors i adults i que “és normal que sigui així”. Malgrat les limitacions que tenen els contractes a joves d’entre 16 i 17 anys, segons el director de la CEA això no suposa cap sobreesforç per a les empreses, que ja ho coneixen i s’hi adapten.
Els encontres amb empresaris s’organitzen periòdicament i formen part de l’activitat acadèmica dels estudiants. Ja se n’han celebrat tres i se’n preveuen més, sempre amb grups reduïts “perquè siguin útils”, especialment per als alumnes.
El segon sector on hi ha més menors treballant és el de la restauració i l’hoteleria. Aquí s’han signat 113 contractes laborals amb menors d’edat i la majoria, 95, exerceixen de cambrers, 5 estan d’ajudants de cuiner, 4 de cambrers d’habitacions i 9 més, fent d’altres feines. 
En d’altres sectors la presència de treballadors menors d’edat és més reduïda: n’hi ha 46 al sector públic, 28 com a administratius, 6 al sector primari, 4 com a personal auxiliar d’estacions d’esquí, 1 d’ajudant de perruquer i 72 en d’altres.