Més de dos mesos sense el xec

Va tots els dies a correus francesos a preguntar si ha arribat el seu xec de jubilació i pel que explica és allà on el tracten millor. Júlio Martins és un jubilat portuguès resident a Andorra que rep una pensió pels 12 anys treballats aquí de 111 euros i del seu país natal, per 10 anys treballats, 254. Fa 4 anys que es va haver de jubilar forçosament per motius de salut. No té cap queixa de la CASS perquè el va orientar bé del que havia de fer per rebre la pensió del seu país. Tampoc es queixa dels diners que rep d’Andorra, ans al contrari, perquè fins que no va començar a rebre la pensió del seu país li van donar un complement. El seu problema és un altre: fa més de dos mesos que no percep la pensió del seu país i ja no sap què fer. “Algú pot pensar que aquests diners són no res, però per a mi sí que ho són, i molt”, repeteix. 

Ningú li sap donar la raó del perquè des del mes de desembre no ha rebut cap més xec. Sí que sap que als correus francesos hi van altres com ell a demanar si ha arribat el xec, entre 13 i 20, li han dit allà. Però poca cosa més. D’altra banda, des del 2018 va demanar que li paguessin amb una transferència bancària i li van respondre el desembre passat que havia d’omplir un document, que ja havia complimentat dues vegades anteriorment, però “fins aquí”. 

Ha anat al consolat honorari a explicar la seva problemàtica. La resposta, segons diu, és que ells no tenen res a veure amb la Seguretat Social i que “el màxim” que poden fer, és fer arribar una reclamació al consolat de Portugal a Barcelona i des d’allà ho faran arribar a Portugal, si Martins aconsegueix trobar tots els portuguesos que estiguin  en la mateixa situació. “Però senyor Júlio, ja es pot asseure i ben assegut al sofà perquè això pot anar per a molt llarg”. Hi ha anat tres vegades i la darrera li van dir que no hi tornés més, assegura. També va escriure un correu electrònic a un diputat socialista portuguès que va conèixer al consolat però no ha obtingut cap resposta. 

A correus francesos li van explicar que la reclamació l’havia de fer la Seguretat Social de Portugal. Allà ha trucat i trucat i trucat, fins a 8 hores al telèfon. Finalment hi va poder parlar i li van donar uns telèfons per fer la reclamació que després ha comprovat i sabut que “són enganyosos, facilitats a persones com ell de tot el món que volen reclamar les seves pensions”. Segurament la solució seria viatjar a Portugal per arreglar allà les coses, però ara per ara no s’ho pot permetre. 

Martins té la vida aquí: la família, els amics i els coneguts. Tot i els problemes de salut que arrossega, gràcies a un gos que va adoptar per consell d’un metge, surt de casa “i parlo amb tothom, els meus veïns, els urbans”. Reclama que els acords entre Andorra i Portugal en matèria de Seguretat Social es compleixin. “És el meu dret i el de molt jubilats portuguesos d’Andorra”. En coneix dos més “i estan cada vegada més enfonsats”. Al seu perfil i a diversos grups de Facebook ha compartit el que li passa per si hi ha altres compatriotes que estan passant pel mateix i ha contactat amb mitjans de comunicació portuguesos.