Dos de cada cinc ciutadans tenen dificultats per arribar a final de mes, gairebé el doble que abans de la pandèmia. Així es desprèn dels resultats de l’Observatori del primer trimestre d’aquest any que s'han presentat avui. Entrant al detall de les dades, si abans de la Covid un 23% dels enquestats afirmaven que els costava arribar a fi de mes, ara en són un 41,7%. Això suposa un toc d’atenció a tenir en compte, tal com ha posat en relleu el coordinador de l’eix Societat d’Andorra Recerca+Innovació, Joan Micó, ja que la tendència els darrers anys, abans de la Covid, és clar, havia estat a la baixa. Preguntat sobre les causes que haurien motivat aquest increment, ha referit que “la situació d’inflació i d’increment del preu de la vida estigui afectant aquesta percepció”.

Aprofundint en les dades, les dones diuen que tenen més dificultats que els homes a final de mes (un 45% i un 38% respectivament) i els casos s’incrementen en augmentar l’edat (d’un 33% dels joves a un 48% dels majors de 65 anys). Els enquestats amb estudis primaris incomplets són els que declaren que hi arriben amb dificultats (56%), mentre que el percentatge disminueix entre els que tenen més estudis i se situa en un 32% per als que tenen estudis universitaris. Tenint en compte l’ocupació, els que més responen que se’ls fa difícil són els aturats (55%) i els jubilats (51%), els treballadors del comerç i l’hoteleria (51%) i els no qualificats (49%), mentre que la resta diuen que hi arriben amb facilitat.

L’habitatge, el mal de cap
L’habitatge, els salaris i les prestacions socials continuen sent les principals preocupacions dels ciutadans. Així, el 49% dels enquestats situen l’habitatge com a primer problema del país, dos punts més que en l’Observatori del segon semestre del 2021, ja afecta “personalment” un de cada quatre ciutadans. En aquest sentit, Micó ha subratllat que cal destacar una diferència significativa, ja que si bé en altres ocasions els que ho deien tenien feines menys remunerades, “ara el problema s’està estenent i veiem com l’accés a l’habitatge afecta diferents capes poblacionals, també les classes benestants”. També ha valorat que els resultats obtinguts “segueixen la tendència dels darrers observatoris”. Pel que fa als salaris, la preocupació creix un punt i se situa en el 24%, i el mateix passa amb les prestacions i les pensions, que arriben al 15%. Per contra, hi ha altres preocupacions que baixen, com ara el trànsit, els aparcaments i les infraestructures i equipaments.

Agrupats per temàtiques, per al 56% dels enquestats, 1,5 punts més que en el primer baròmetre de 2021, els aspectes que cal millorar són el preu de l’habitatge, els salaris i el nivell de vida. La segona àrea temàtica que més preocupa són les prestacions socials, les pensions i la sanitat. Així és per al 21% dels participants.

Un 42,5% dels enquestats té símptomes de depressió i ansietat

Les persones amb símptomes compatibles amb la depressió i l’ansietat creixen, segons les dades de l’Observatori del primer trimestre. I és que si fa un any hi havia entre els enquestats un 34% de casos probables de depressió i ansietat, en l’actualitat la xifra arriba fins al 42,5%, segons l’Escala de Godberg, que és el test que s’ha tingut en compte per fer la ponderació, ha explicat Joan Micó. Segons ha explicat, entre els factors esgrimits, el denominador comú és la “incertesa” provocada sobretot per la situació econòmica, ja que els resultats obtinguts no permeten vincular-ho directament amb la pandèmia  ja que la mostra és petita, va puntualitzar el sociòleg. De tota manera, i en relació amb la Covid, un 9% dels enquestats ha dit que a partir de la pandèmia han estat en tractament psicològic o psiquiàtric (dos punts més que el 2021) i precisament la depressió i l’ansietat són els problemes més freqüents. Micó ha subratllat que aquestes dades són similars a la d’altres països de l’entorn.

Més problemes en menors
Pel que fa als fills menors d’edat a càrrec dels enquestats, un 14% declaren que algun d’ells ha estat tractat per algun problema de tipus psicològic a partir de la pandèmia, més del doble que fa un any, quan era d’un 6%. Els motius pels qual ho han hagut de fer són sobretot per trastorns d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, assetjament escolar, orientació, ansietat i per problemes familiars i personals. 

També alguns dels ciutadans que tenen fills que no han anat al psicòleg o al psiquiatre creuen que hauria estat necessària aquest tipus d’atenció per rebre ajuda per afrontar la situació de la pandèmia, el confinament o les pors. I els que creuen que actualment els seus fills necessitarien tractament seria per treballar aspectes com ara la gestió d’emocions, la irritabilitat, els nervis, la conducta o per afrontar la mort de persones properes.