Mil cistelles contra el ‘bullying’

“Sí, sí que ho he vist. He vist companys als quals no es tracta gaire bé.” Melian, que és qui així s’expressa, formava part del prop d’un miler d’escolars, canalla d’entre dotze i catorze anys dels tres sistemes educatius, que ahir van ocupar les grades del Poliesportiu d’Andorra. L’objectiu, escoltar Iñaki Zubizarreta, exjugador de bàsquet professional, explicar que ell també va patir bullying, és a dir, assetjament. Sense embuts, l’esportista va explicar fil per randa la seva experiència, tan dura que, va reconèixer, el va posar al límit del suïcidi. L’acte estava organitzat pel B.C. MoraBanc Andorra en el marc d’una campanya empresa per l’ACB i a la qual es va sumar el ministeri d’Educació. 

 

“Els nois cauen en comportaments tòxics i de vegades no s’adonen del mal que fan. De vegades, sí”. Zubizarreta va tenir una infància difícil a causa de la seva elevada estatura. És això justament, ser diferent, el que propicia esdevenir víctima dels assetjadors, els matons de tota la vida. És el que corrobora novament Melian: entre aquells companys a qui “no es tracta gaire bé” solen estar “els que pensen diferent, fan les coses d’una manera diferent, tenen personalitats diferents”, exposa. Per sort, hi afegeix una altra adolescent, Alice, “no ho veiem gaire, encara que de tant en tant sí”, situacions com “criticar algú per les seves creences”. 

 

A les aules, coincideixen ambdues, se’n parla sovint. “Però jo diria que l’escola ha d’intervenir-hi més”, pensen. “No tenim molt clar que s’hi faci gaire res”. Una opinió que Natàlia Bartolomé, docent a l’escola andorrana de Santa Coloma, matisa: “Sí que tenen els canals de comunicació oberts per a qualsevol neguit”. Una altra cosa és “que es decideixin a fer el pas”. Potser per timidesa o inseguretat. O potser pel que apunta Zubizarreta: que a ningú li pengin l’etiqueta de xivato. 

 

Bartolomé assegura que són “casos puntuals”. Potser, reconeix, “alguns no els detectem, se’ns escapa alguna cosa; però n’estem molt pendents”. La ministra d’Educació, Esther Vilarrubla, recorda l’última estadística: dotze notificacions l’any passat i defensa el pla d’actuació en marxa. 

 

Qui s’ha trobat cara a cara amb els efectes que l’assetjament escolar produeix sobre les víctimes és la doctora Àngels Codina, entre el públic. “Doneu-li la importància que té”, demana als periodistes. Els casos que han passat per les seves mans “s’han resolt bé, amb implicació de la família i l’escola”, però el problema, adverteix, “no es pot minimitzar”. 

 

Amb molta contundència s’expressa Carme Cabestany, docent i presidenta de NACE, associació espanyola. A Espanya el problema afecta un de cada cinc escolars. Però no hi ha estadístiques fiables. Per què? “Ah! Aquesta és la pregunta. Bàsicament, perquè no interessa. No puc parlar d’Andorra, però a Espanya és per una falsa idea de prestigi que no es vol admetre”. I per una segona raó, crematística: evitar que els casos arribin a judicialitzar-se, amb el que això podria suposar en sancions econòmiques per afrontar.

 

En l’acte es convidava els infants a reflexionar. Però no són els únics que haurien de fer-ho.