És pertinent preguntar quantes llums s’encenen per Nadal? Ja no al món, sinó a Andorra? I tant que ho és. Ara bé, la resposta és impossiblement precisa. Estem parlant de milers, de milions? Trilions? Tant se val. El que importa és que s’encenguin, independentment del nombre. I avui s'han encès les de l’epicentre comercial del país. Però no ha sigut simplement prémer un interruptor, sinó que la prèvia –el rum-rum– l'han fet Els Catarres, que gairebé a les fosques han anat escalfant encara més l’ambient que esperava tan expectant com alegre l’anhelat moment que ha il·luminat, per fi, Illa Carlemany.
I caram si n’hi havia de persones! Estem parlant de milers, de milions? Trilions? Tant se val. El cas és que hi eren. Semblava un autèntic formiguer humà. Tots els pisos de l’edifici estaven a arrebossar de joves, grans, petits. Gegants. De molta gent. Però no tothom ha estat prou previsor, hàbil o espavilat com per agafar el lloc bo. Molts se les han vist negres per poder arribar a veure ni que fos un simple claviller d’una guitarra. A més, un regal gegant –ara sí– i un arbre immens dificultaven encara més l’assumpte. Però bé. Tothom ha pogut veure, això sí, les fileres de bombetes que penjaven del sostre com si fossin estalactites llampants. De cop, s'ha fet la llum, i amb ella han arribat centenars d’il·lusions. O estem parlant de milers, de milions? De trilions?
