Diari digital d'Andorra Bondia
El rector durant l'entrevista. Les normes higièniques a la universitat són estrictes, manté; tant que no es treu la mascareta ni per fer la fotografia de rigor.
El rector durant l'entrevista. Les normes higièniques a la universitat són estrictes, manté; tant que no es treu la mascareta ni per fer la fotografia de rigor.

Miquel Nicolau: “No seríem una universitat si no féssim recerca, seríem una altra cosa”


Escrit per: 
A. Doral / Foto: F. Santana

Un quart de segle ha necessitat la Universitat d’Andorra (UdA) per reivindicar-se i començar a no ser l’opció de cua dels estudiants. Ara enfronta altres reptes no menys difícils: difondre la imatge d’un centre que promou la investigació, posicionar-se en el món acadèmic. El rector, Miquel Nicolau, els analitza.

Quasi dues setmanes de classe i cap positiu. Una bona notícia.
Tenim algú confinat, sí, dos alumnes, però no contagis o contactes d’aquí, sinó de fora. El nostre objectiu és fer el màxim possible activitat presencial. En alguna assignatura (sobretot on hi ha molts repetidors, com Matemàtiques), sí que fem un sistema mixt: desdoblem el grup i una setmana presencial cada grup, però la resta les fem aquí, amb distància i mascareta, i per això hem d’utilitzar els auditoris del centre cultural. Creiem que podrem mantenir la presencialitat tot el curs si no canvien les condicions de la pandèmia. L’objectiu és que dins de la Universitat no hi hagi contagis, que si algú dona positiu no confinin tota l’aula.

Hi ha l’opció virtual.
L’any passat vam reaccionar de pressa perquè teníem prevista la formació virtual des de fa molt temps, però és cert que no la fèiem servir. El nostre sistema era sincronitzat. Ara hem incorporat un sistema més integrat a les aules, cada aula té incorporada la videoconferència, per si cal. Segur que ens confinaran algun professor, que farà classe des de casa.

Quan parlem de classes en línia, d’aprofitar eines telemàtiques, s’ha viscut com un problema, quan sempre s’havia dit que eren oportunitats.
Segur que ho són. Segur. Moltes trobades les farem virtuals: estalvia temps i garanteix la sostenibilitat perquè redueix la mobilitat. Ara, segurament no es pot reproduir les condicions de l’aula: aguantar tot un matí de videoconferència és pesadíssim. Aquest curs serien píndoles més curtes, amb més treball més elaborat. Hem après coses que es quedaran per sempre. Ara, hem hagut d’aprendre de manera massa forçada i massa ràpida.

L’objectiu és tenir clar com es reaccionarà?
Però no depèn de nosaltres, sinó de Salut. Però una dada important: enguany tenim 77 persones que es titulen, que és altíssim, i això vol dir que l’any passat vam poder acabar amb la màxima normalitat possible. El curs es va allargar per a Infermeria i Educació sobretot, que tenen una component pràctica molt important. Educació van fer pràctiques virtuals, però les d’Infermeria no es van reprendre fins al juny. Sols a Andorra i Mònaco: Catalunya, Espanya, França, no ens accepten estudiants; ni a nosaltres ni als dels seus països.

Depèn exclusivament dels hospitals forans? No hi poden negociar?
El que hem fet és ampliar el nombre de pràctiques a Andorra. Majoritàriament, més del 50% es feien fora del país, tret del primer curs. Perquè s’han de buscar especialitats que no hi ha a Andorra i perquè volem fomentar aquesta mobilitat d’estudiants. No hi podem dir res perquè són els hospitals qui ens accepten o no; hi ha els convenis signats, però està tot aturat. Sí que hem arribat a un acord amb el SAAS per ampliar les pràctiques a Andorra mentre duri aquest període. Més del 90%, perquè la resta són els que van a Mònaco. Veient com va la pandèmia a l’Estat Espanyol veig difícil que es pugui tirar endavant.  

Quants alumnes?
Doncs els 90 que tenim. Ara tot segon està en pràctiques. I gent que les va fer a l’estiu; algú encara les està acabant ara. S’ha estès el termini fins al desembre, per si de cas.

També van donar un cop de mà durant els pitjors moments de la pandèmia.
Es van demanar estudiants de segon i tercer i professors. De segon, com a voluntaris i de tercer, com auxiliars amb contractes. La resposta va ser massiva. El retorn que tenim és molt bo. S’ha reconegut una part com a estades formatives. Serà molt més fàcil per a ells, sobretot per als de tercer curs, la incorporació al món de la salut perquè ja hi han treballat.

En què?
No van poder fer d’infermers perquè no tenien la carrera acabada, però han fet feines auxiliars. Els voluntaris han fet treballs de tota mena, des de suport a seguiment de proves o bé temes administratius.

Tindria cabuda l’escola en aquest laboratori epidemiològic que el Govern anuncia?
Nosaltres sempre estem a disposició per al que necessitin. No ho dubtarem. Crec que ja hem respost de manera massiva a la petició. Penseu que la gent d’Infermeria són molt vocacionals. També Educació. Són perfils diferents. Altres volen formar-se i tenir moltes opcions professionals; aquests no, tenen la vocació de ser mestres o infermers. Potser també els estudiants hi podran fer una estada formativa.

Com s’implicarà l’UdA en aquest gran centre de recerca que s’està creant?
Nosaltres volem ser plenament implicats. Nosaltres com a universitat tenim dues grans funcions: l’ensenyament superior i la recerca. Si no féssim recerca no seríem universitat, seríem una altra cosa, una escola. Vam començar a fer recerca el 2006 i ja tenim sis grups desenvolupats. És fonamental seguir-la promovent. Andorra ha d’invertir molt més en recerca, que s’hi ha invertit molt poc. Nosaltres pràcticament hem destinat fons propis. Aquest futur hub a partir d’ActuaTech, l’IEA i l’Obsa, amb nosaltres, espero que sigui un revulsiu i que els resultats siguin molt alts.

Hi ha  un abans i un després de la Covid-19 per a la ciència?
La pandèmia ha demostrat la importància de la recerca: és el que ens permet evolucionar com a societat, en qualitat de vida. Nosaltres tenim doble vessant de recerca: per millorar la docència, és a dir, recerca interna, però també per fer transferència de coneixement i tecnologia cap a fora. Així que hem demanat de ser-hi amb la màxima implicació.

Està als comitès de recerca i innovació i el serrell pendent és si ha de formar part del patronat?
Confiem hi serem, com estem a ActuaTech. Hi ha d’haver Govern, FEDA i Andorra Telecom i la Universitat, que no depèn d’Educació, sinó que som una institució autònoma i no depèn de qui aporta els fons: no tenim capacitat d’ingressar diners més enllà del cost de les matrícules, que marca Educació, i la transferència del Govern; no som una empresa que obté beneficis. No entendria que no hi hagués continuïtat perquè som un actor important públic de recerca.

Però fins ara la sensació és que l’UdA no ha estat liderant la recerca al país. Per què no? Com es pot canviar?
Jo crec que no és veritat. Crec que és la institució que fa més recerca al país. Tenim més de 50 doctors treballant-hi, som el centre que forma investigadors. Potser, això sí, que no s’hagi visibilitzat prou. Tenim mancances importants, també és cert, per seguir promovent la recerca. Però som un dels lideratges, un actor fonamental.

Recerca bàsica? Recerca aplicada?
No distingiria. La recerca és recerca. No hi ha recerca aplicada si no hi ha recerca bàsica. Tota al final s’aplica, amb un termini més llarg o curt. Per exemple, nosaltres estem aplicant tot el tema de multilingüisme que ha sortit del grup de recerca en llengües i de competències digitals que ha sortit també d’un grup de recerca nostre. Altres coses s’aplicaran més tard perquè costa més desenvolupar-les.

A l’UdA no li falta el posicionament internacional? Figurar millor als rànquings després de 25 anys?
Estem presents, i activament, a moltes xarxes. És important la de petits estats perquè ens entenem molt bé: tenim les mateixes problemàtiques. La nostra mida fa que tinguem moltes ganes de col·laborar i a vegades les grans no ens volen. Una altra cosa són els rànquings. Abans de l’estiu vam entrar a U-Multirank, promogut per la UE que ens agrada molt, perquè més que fer un rànquing absolut de quina és la millor del món en molts àmbits, et deixa posicionar en un. Per a nosaltres és difícil estar al rànquing de Xangai entre les deu millors, perquè només per la dimensió hi ha dades impossibles: nombre de premis Nobel, per exemple. Amb 2.000 estudiants i 40 professors a temps complet... A U-Multirank hi ha diferents àmbits on et posiciones: docent, de recerca en un determinat àmbit, integració laboral... És més fàcil comparar-se, ja no és un tema de proporció. Veurem el resultat.

Quina és la fortalesa de l’UdA?
La integració amb el sector econòmic del país. En dos grans àmbits: la integració laboral. Els nostres estudiants en menys d’un mes troben feina, aquí o  a fora. I que som de les poques que triplica el nombre d’estudiants de formació continuada, la reglada. Per trobar aquestes relacions has d’anar a universitats de 15.000 estudiants. Això mostra que no estem d’esquena a la societat. Formar 1.500 persones en diferents branques és una gran fortalesa. Altres són la relació entre professor i estudiant.  Penso que tenim algunes fortaleses dins de la nostra modèstia. No som el MIT, però tenim coses molt bones. Ara, no tenim cap Nobel. De moment.

Pot Andorra somiar en un petit MIT algun dia?
Comparem pressupostos. Amb els petits estats. Illes Fèroe: 500 estudiants, com nosaltres; el pressupost és de 15 milions d’euros. Liechtenstein, 600 estudiants i 6 milions d’euros. Luxemburg, 200 milions d’euros. Som molt modestos, joves, i hi ha un llarg camí per recórrer. Depèn del que vulgui Andorra de la seva universitat.

És la mateixa qüestió en recerca. En fan molta, diu, però arriba a les grans publicacions i índexs científics?
El nostre objectiu per als 4 anys vinents és arribar al 25% de dedicació del temps a recerca. Estem entre el 5 i el 6. No tenim possibilitat d’anar a finançament europeu. Espero que si les negociacions amb la UE tenen èxit, hi hagi un canvi significatiu. A vegades no cal rebre diners, sinó poder participar. Poc finançament competitiu podem anar a buscar fora d’Andorra i el que hi ha a dins és petit, i no hi ha una partida pública. Hem d’implicar el sector privat en formació i recerca.

Canviem de tema. Vol implantar en cinc anys la formació per competències a totes les titulacions. Podrà?
D’Educació ja acaba la primera promoció amb el nou model, amb el multilingüisme incorporat. Comença enguany Informàtica el nou pla d’estudis. Comptem aprovar el pla d’estudis del bàtxelor d’Empresa. Tres dels quatre bàtxelors que fem cent per cent nosaltres. Ens fa molta il·lusió, hi estem treballant des de fa molts anys, i justament com a resultat del treball del grup interdisciplinari en educació i arran de tesis doctorals fetes aquí, d’Alexandra Saz i Virgínia Larraz. Veieu? Aquí Andorra és pionera.

I Infermeria?
Hem començat a treballar  en el pla d’estudis però no està tan avançat com els altres. Serà el darrer perquè els títols s’han d’homologar amb els altres països. Però estarà llesta en aquests cinc anys.

recerca
universitat
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic