Després de 672 dies tancat en règim de presó provisional, l’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va sortir ahir a primera hora de la tarda del Centre Penitenciari de la Comella per passar a estar en arrest domiciliari amb control monitoritzat, segons van explicar fonts properes al cas.
I és que el Tribunal Constitucional (TC) va dictar ahir una sentència en la qual estima parcialment el recurs d’empara presentat per la representació processal de Miquel contra els diferents pronunciaments judicials –Batllia, Corts i Superior– per la darrera renovació de la presó provisional, el juliol passat, per presumpta vulneració del dret a la llibertat, i va decretar el cessament de la presó provisional i l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, tal com la defensa de Miquel havia sol·licitat en el recurs.
El TC, en una sentència de
34 pàgines i que té com a ponent el magistrat Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona, assegura amb contundència que la darrera sentència del Tribunal Superior, del 24 d’octubre passat, “ha vulnerat el dret constitucional a la llibertat del recurrent pel fet de prolongar-li en excés la presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat i declarant també sense cap efecte l’última pròrroga més enllà de la data esmentada del 24 d’octubre del 2016, així com anul·lant en la seva totalitat la condemna en costes”.
En el seu pronunciament, l’alt tribunal incideix també en el fet que el delicte de què s’acusa l’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra –delicte major continuat de blanqueig de diners– pot comportar una pena de presó d’entre tres i vuit anys i que, per tant, amb els més de 22 mesos que feia que estava ingressat a la Comella ja hauria complert més de la meitat de la presó que li correspondria en cas que se li acabés aplicant la pena mínima.
A més, la sentència del TC, que recorda que la presó provisional no pot superar la meitat de la presó ferma que podria ser imposada, destaca també el fet que la resta de processats en la causa principal de BPA estan en llibertat provisional així com, basant-se en l’informe que va sol·licitar al Centre Penitenciari, la conducta “correcta” de Miquel a la presó, on fins i tot ha arribat a assumir algunes responsabilitats en l’activitat habitual dels presos.
Entre l’argumentació, el Constitucional, que en la sentència recorda que “ni la decisió d’imposar la presó provisional requereix una anticipació del judici ni la presó provisional mateixa és l’anticipació d’una pena que encara no s’ha imposat, ni s’hauria de donar per descomptada”, rebat el criteri expressat per fiscalia, Batllia i Corts, en el sentit que Miquel pogués destruir proves del cas o l’alarma social provocada per aquest, assegurant que ja no són motius que s’hagin de tenir en compte i que l’únic que caldria considerar és el risc de fugida.
En aquesta línia, però, i davant l’argumentació de la fiscalia i la Batllia que el fet que Miquel pogués tenir patrimoni fora del país o fora de l’abast de la justícia incrementava el risc de fugida, el TC considera que aquest argument dels béns “no és suficient per manca de concreció i de proves”, tot i que deixa en mans del Superior l’adopció de mesures complementàries.
Interior no garanteix que no hi pugui haver fugida
En la sentència del Tribunal Constitucional es fa referència a la informació complementària que l’alt tribunal va demanar als diferents estaments abans de posicionar-se sobre el recurs de Miquel. En aquest sentit, i pel que fa al control monitoritzat, en l’informe fet pel departament d’Interior s’explica que el sistema actual de control és operatiu des de l’any 2000 i que el mes vinent se substituirà per un altre de “més eficient”. No obstant això, en l’informe del ministeri s’adverteix que, ja sigui amb un sistema o amb l’altre, les dimensions del país i la proximitat de les fronteres fan que no es pugui garantir que una persona amb control monitoritzat no pugui fugir.
Davant d’aquesta argumentació ministerial, en la sentència dictada ahir el Tribunal Constitucional manté que “tampoc sembla tenir fonament constitucional rellevant l’argument de la dimensió del Principat per prolongar una presó provisional”.