Semblava que no, però ja sigui per curiositat o per fenomen fan, en sentir la cançó de la introducció, la gent encuriosida i que bebia a les terrasses es va apropar a l’escenari de la plaça de la Germandat per escoltar en directe Mishima.
Va ser un concert familiar, amb canalla asseguda a terra, matrimonis que venien a veure-les venir i alguna dansa. Els aplaudiments, però, amb el rigor que fa falta.
Amb un directe consolidat, ja que fa quatre anys que no treuen disc, van saber posar-se el públic a la butxaca. La festa major de Sant Julià de Lòria els ha servit per trepitjar el país per primera vegada. “Esperem que no hagin de passar 25 anys més per tornar-hi”, va dir David Carabén, vocalista del grup. A l’escenari l’acompanyaven Dani Vega a la guitarra, Xavi Caparrós al baix, Alfons Serra a la bateria i Bernat Sánchez als teclats.
Un grup exponent de l’indie català que ho va donar tot a l’escenari que, potser no siguin les taules d’un festival, però sí que van agrair que no fes “la calda que fa a Barcelona”.
El setlist, tal com va explicar Carabén, va ser un repàs per tota la seva carrera, amb èxits com Menteix la primavera, Cert, clar i breu o Una sola manera.
El quart de segle pujats a l’escenari es nota en la potència del directe, captivador i alhora senzill, potent i al mateix temps pròxim. Tota una baralla guanyadora si del que es parla és d’enganxar el públic i que no marxi a les atraccions –i mira que el vaixell pirata és temptador.
Però no tot eren curiosos, també es van veure samarretes amb el nom de la banda i algun got enlairat d’algú que se sabia tot el repertori.
Un concert que li ha servit a la banda per a dues coses. La primera, per donar-se a conèixer a un públic al qual encara no havien arribat. El segon, per satisfer els seguidors del Principat, que ja tenien ganes de veure’ls, i més si hi comptem la gratuïtat.
Endavant els queden dos concerts més. El primer a Camprodon aquest divendres, i el segon, a finals d’agost, al festival Indground de Sant Pere de Ribes. Una minigira que els servirà per ultimar el disc que ve, que ja serà el desè i el primer sense el teclista Marc Llobet, mort fa dos anys i un dels fundadors de la formació.