A l’Alt Pirineu i Aran sabem prou bé que la mobilitat no és una opció, és una necessitat bàsica. Les grans distàncies, la dispersió de la població i dels serveis, i una oferta limitada de transport públic fan que desplaçar-se tingui un cost econòmic i social molt més elevat que a l’àrea metropolitana. Aquí, anar a treballar, estudiar, fer gestions, visitar a l'especialista o visitar un familiar sovint implica recorreguts llargs i cars. Per això, la victòria aconseguida pels Comuns al Parlament de Catalunya per mantenir el descompte del 50% en els abonaments de transport de la Generalitat és una molt bona notícia per al nostre territori.
Aquest descompte no és cap privilegi, és una mesura de justícia territorial. Permet que anar a Lleida o a Barcelona en bus o en tren continuï sent assequible per a la classe treballadora, per a estudiants, persones grans i famílies que necessiten desplaçar-se per motius laborals, sanitaris i educatius. En un territori amb un poder adquisitiu inferior a la mitjana catalana, eliminar o reduir aquest suport hauria suposat un cop dur per a moltes llars i expulsat usuaris del transport públic empenyent-los, quan és possible, cap al vehicle privat.
Mantenir aquest descompte també és una aposta clara per una mobilitat més sostenible i social. Facilita que més persones utilitzin el transport col·lectiu, redueix emissions i minimitza l’impacte ambiental en un entorn natural que hem de protegir i preservar. El Pirineu no pot quedar al marge de les polítiques de transició ecològica; al contrari, ha de ser un territori referent en com es combinen drets socials, cohesió territorial i sostenibilitat.
Tot i això, no ens podem conformar. En l’àmbit de la mobilitat encara tenim deures pendents. Cal ampliar les freqüències i l’abast del transport a demanda, una eina imprescindible per garantir l’equitat territorial i social. En un territori envellit, amb pobles petits i disseminats, on no tothom disposa de vehicle privat, l’accés a serveis bàsics com anar a comprar, visitar el metge o arribar a l’hospital no pot dependre exclusivament del cotxe.
Des dels comuns continuarem defensant aquestes prioritats i les tornarem a posar sobre la taula en la negociació dels pressupostos de la Generalitat. Perquè viure al Pirineu no pot significar viure amb menys drets. La mobilitat és un dret, i la cohesió territorial també es construeix garantint que tothom es pugui moure millor, visqui on visqui.
