“Molta policia, poca diversió” era el més suau que els vint i escaig manifestants cridaven als nou agents que els enfrontaven aquest vespre a Engolasters. Un enfrontament verbal i físic, amb llançament d’ous, trossos de neumàtics i altres objectes més o menys contundents. Amb tres barricades en flames i un cos a cos iniciat amb cops de peu per dos dels individus més agressius, que no van atendre els agents que els comminaven a tranquil·litzar-se i canviar d’actitud i acabaven un pèl esbatussats i, òbviament, detinguts. Tot plegat, no cal espantar-se, formava simplement part d’un exercici del cos de policia, part de la formació que nou agents estan a punt de concloure. De manifestacions tan hostils com aquesta no n’hi sol haver per aquestes valls tranquil·les, no més enllà d’alguna trobada amb hooligans del futbol passats de voltes, però evidentment cal estar preparats. 
En tot aquest teatre necessari perquè els agents en formació s’exercitin (i siguin qualificats) hi havia la col·laboració de FEDA, que deixava els terrenys als entorns del llac; de la Creu Roja, per si de cas els manifestants més agressius, els instigadors, anaven convenientment coberts amb vestits protectors, per si rebien; i els bombers, encarregats de calar foc a les barricades i vigilar que res no sortís de mare, a banda d’apagar les flames en acabar. En el paper dels indisciplinats participants en la protesta: personal voluntari del departament de Policia i del centre penitenciari. 

És un dels últims exercicis en què prendran part els aspirants (sis homes i tres dones), que de seguida s’incorporaran a les patrulles, en pràctiques, i al setembre ja s’integraran al cos. Abans que acabi l’estiu es convocarà una desena i escaig més de places, anunciava el director del cos, Bruno Lasne. Algunes de nova creació i d’altres, per cobrir vacants per jubilació, etcètera. Ara mateix compten amb 261 efectius, lluny dels 300 que consideraria una quantitat òptima. Amb una crida especial per a les dones: “Necessitem moltes dones a la policia”, insistia, amb un altre objectiu molt clar, assolir un dia la paritat. Sense marcar-se una data més enllà d’anar superant l’actual deu per cent d’agents femenines. “Que s’animin, jo els diria a les dones, si mai s’ho han plantejat, que ho facin”, les exhortava una de les tres que estan en formació. Per què? Doncs entre altres coses, comentava, perquè quan una dona és víctima d’un delicte, sobretot de determinats tipus, probablement se sentirà més confiada davant d’una altra dona.