Montserrat Martínez, fent equip amb Yolanda Font com a suplent, aposten per buscar altres solucions per incrementar els ingressos de la CASS i que no tot passi per augmentar les cotitzacions a empresaris i treballadors, i també per controlar més la despesa.

Què les ha motivat a presentar-se?
M.: La preocupació pels temes que hi ha sobre la taula. L’edat de jubilació o la cotització són qüestions que preocupen al conjunt de la població i que ens animen a fer equip per treballar.
Y.: Mirar d’ajudar una mica, provar de portar la nostra visió de l’experiència que tenim i traslladar-la a la CASS. Sabem que representants d’assalariats només n’hi ha dos i no estem en majoria, però el nostre tarannà és per treballar en equip. I no ha de ser una cosa bona i perjudicar els altres sinó que hem d’anar de la mà de la resta d’afiliats i poder trobar segur altres alternatives i solucions imaginatives.

Són eleccions en què participa habitualment poca gent però aquest cop hi ha deu candidatures.
M.: El fet que s’estigui en minoria al consell és un factor important, però també m’he trobat ara com a candidata el desconeixement de la gran majoria de gent, que es pensa que si no tenen nacionalitat andorrana no poden votar, malgrat que a la CASS poden votar tots els afiliats.

I a què és degut aquest desconeixement? No s’explica prou la feina que es fa?
Y.: Crec que amb la CASS, per molt que ho prova i fa millores en l’àmbit del web, hi ha un distanciament amb els seus afiliats, la gent no s’hi sent vinculada. A Andorra també tenim un tarannà que ens van posant i anem fent, però arriba un moment que ja fa temps que la CASS vol posar mesures que no arriben, i avui la data ja té una caducitat que no es pot prorrogar. Tot i que els assalariats som la majoria dels afiliats, som una minoria de vot. La voluntat és trobar solucions de manera conjunta; no s’ha d’entrar en una guerra entre els diferents afiliats. Segur que solucions alternatives en trobarem. Potser és aquest el nostre punt feble, que no tot depèn d’un mateix, però si s’és dialogant i es treballa conjuntament és més fàcil aconseguir coses.

Com penseu fer arribar el vostre missatge?
M.: No ho tenim fàcil perquè començar campanya dissabte i ja votar dilluns no ens ha donat gaire marge. Tampoc tenim al darrere un partit o una entitat que ens faciliti la comunicació. Però intentem fer participar el nostre entorn i divulgar més enllà. 
Y.: També hem creat un correu electrònic, que és una via directa perquè la gent ens pugui consultar o que més endavant ens pugui contactar si té inquietuds. És veritat que la CASS té el defensor de l’afiliat, que és una figura que creiem que s’ha de promoure, però tot i això posem a disposició de la gent el correu casssomtots@gmail.com.

Ha faltat aquest contacte directe amb els assalariats?
Y.: Sí, s’haguessin pogut organitzar des de la CASS sessions informatives, i habilitar un espai perquè els diferents candidats puguin trobar-se amb els assalariats. És fàcil trobar-se amb la gent que coneixem i que ens coneixen per la nostra trajectòria professional. Ella fa més de 20 anys que és a la Seguretat Social i per tant en té un coneixement important. Jo en fa 41 que soc a l’Administració i n’he estat més de 25 amb temes d’immigració i treball. 

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
M.: Bàsicament molt treball i l’experiència de conèixer molts dels temes amb diferents punts de vista.
Y.: El consens, perquè no anem allà a guerrejar a pactar coses. En estar en minoria guerrejar és tirar-se pedres. Hem d’intentar poder dialogar i proposar. I creiem que hi ha solucions més imaginatives de les que estem veient d’apujar edat de jubilació i cotitzacions, hi ha altres solucions que es podrien plantejar sense que hagin de representar un cost ni per als empresaris ni per als treballadors.

Quines són les principals propostes que plantegeu?
M.: Per a nosaltres hi ha dos factors que s’haurien de tenir en compte a l’hora de les jubilacions. L’activitat, perquè n’hi ha que estan treballant a l’intempèrie o en situacions de risc, i també el temps cotitzat, perquè una persona que arriba als 65 anys si n’ha cotitzat 35 o 40 assumir que li allarguen més és complicat.
Y.: Creiem també que el tercer pagador s’ha d’ampliar a tothom perquè hi ha gent amb situacions econòmiques complicades que no es poden fer certes proves mèdiques perquè han d’avançar els diners i això no sempre és possible.

Com veieu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
Y.: S’han de poder revisar. És difícil entrar en un nou consell d’administració i haver d’anar assumint el que hi ha. El Consell General no les ha aprovat encara així que s’hi hauria de poder incidir. Creiem que hi ha altres maneres de fer ingressos a la Seguretat Social sense haver de passar sempre per la butxaca de l’empresari o de l’assalariat.
M.: Abans d’aprovar-se seria important que ens deixessin estudiar-ho i treballar-ho, com a mínim tenir la informació concreta d’on surten aquestes propostes ja que tampoc veus l’origen de les coses.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
M.: La implantació del metge referent ha augmentat la despesa en consultes. Abans teníem el dret a escollir metge i anar directament al traumatòleg i ara has de passar primer pel referent: són com a mínim dues visites. També s’ha de fer un control exhaustiu de les baixes, que no es fa. Penso que hi ha mesures de control que segurament se’ns escapen i que s’haurien de poder revisar i fomentar.
Y.: El tema de les consultes telemàtiques, per exemple, ha estat una mica escandalós.

Seria ordenar una mica la casa abans de prendre determinades mesures.
Y.: Sí, hi ha molt el costum d’externalitzar serveis i si es fa i hi ha qui l’agafa és perquè hi ha un benefici, i si hi ha un benefici és que hi ha un sobrecost.
M.: Ordenar però amb urgència perquè entenem, com tots els que han passat per aquí, que diuen que no es poden ajornar les mesures. No s’ha estat valent fins ara i ara tocarà aquesta patata calenta a qui entri.

És un problema de recursos, cal veure qui els posa i en quina proporció.
Y.: Sí, però es paguen impostos per productes que provoquen problemes de salut, per què no destinar-ne una part a pagar la salut. Primer cal mirar de reduir els costos i després si s’ha d’incrementar cal fer-ho d’una manera coherent i que sigui assumible a la situació que hi ha ara. No tot ha de ser increment de la cotització perquè no és assumible ni per a l’empresari ni per al treballador.