La presidenta de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), Montserrat Viles, parla sobre un dels principals projectes gestionats per l’entitat, la cuina escolar centralitzada, que ara està pendent d’una nova ubicació.
Al mateix temps reivindica que una part dels aliments sense gluten sigui subvencionada per la CASS, sobretot en un moment de dificultats econòmiques en què hi ha malalts que fan una dieta normal perquè els productes són set vegades més cars.
Una de les tasques de l’ACEA és gestionar la cuina escolar centralitzada. El curs 2013-2014, però, haurà de buscar una nova ubicació. ¿Ja s’ha trobat alguna solució?
El curs passat ens van cedir els prefabricats d’Ordino i el Govern ens va dir que era una ubicació provisional, ja que la intenció era saber si el servei funcionava bé i era ben acollit pels usuaris. En aquell moment ja ens van dir que si era així s’intentaria buscar un local definitiu.
L’any passat ho va gestionar l’APA de l’Escola Andorrana, i aquest any ho hem portat nosaltres, que hem continuat la tasca començada per l’associació de pares. Juntament amb el Col·legi de Dietistes, que dóna les directrius per als menús de forma totalment gratuïta, i l’empresa de càtering també ha anat molt bé.
Aquest curs també s’hi han afegit escoles que el primer any no hi eren i el curs que ve també s’hi afegirà la francesa d’Andorra la Vella. Diria que només queden la francesa d’Escaldes i la de Sant Julià, que són les úniques que no fan servir la cuina centralitzada. I la resta de centres hi són tots, excepte els del Pas de la Casa. Però al Pas no podríem repartir-ho per la distància.
¿Quants usuaris té?
Aquest curs escolar han estat 96. De cara a l’any que ve, amb el nou centre, segur que arribarem a un centenar com a mínim.
¿Quin retorn han tingut dels usuaris?
Hi ha de tot. Hi ha pares que diuen que es dóna massa menjar, d’altres que poc... Però la dietista ens diu que fixa els grams que creu que per dinar són els correctes. Perquè fer barquetes de diferent mida és massa complicat. Però la realitat és que funciona molt bé, no només amb celíacs, perquè tenim moltes intoleràncies incloses. A la cuina volem tenir la seguretat que no hi ha cap al·lergen. Per aquest motiu tots els menús són sense gluten, sense lactosa, sense ou ni fruits secs. El cert és que tots els usuaris mengen el mateix, ja siguin celíacs o no, perquè si no no assolim aquesta seguretat.
Quant a la ubicació definitiva, ¿el Govern us ha ofert alguna possibilitat?
Ens han dit que ens ajudarien en tot i que havíem de buscar una solució conjunta. La nostra voluntat és seguir fent la gestió com fins ara, però cal que el Govern ens busqui el local. A més, en tractar-se d’uns prefabricats, es podrien traslladar a una altra parcel·la. De moment no se’ns ha proposat cap ubicació.
En alguna ocasió s’havia parlat de les futures escoles de secundària d’Encamp.
Sí. El Govern ens va explicar que la primera escola que farien la construirien pensant en la cuina centralitzada. I la primera prevista era la d’Encamp. D’això fa dos cursos escolars i de moment no hi ha res. Crec que tenim un parell d’anys en què ho tenim malament. La solució que es trobaria ara seria provisional.
Però el que ha de quedar clar és que l’Associació de Celíacs no pot assumir el lloguer d’un local. En tot cas la voluntat és continuar gestionant la cuina, i per això recentment hem firmat el conveni per al curs 2012-2013, ja que cal renovar-lo cada any.
Tenim un projecte que és fantàstic i sabria greu que per culpa de no tenir una ubicació definitiva s’hagués de deixar de fer. Però tenim la confiança que el Govern no ens donarà l’esquena, ja que fa dos anys ens va assegurar que es tractava d’un projecte definitiu.
La primera proposta era que la cuina fos gestionada per una associació d’afectats.
Sí, però és molt complicat. Cal que es posin d’acord tots els afectats, totes les escoles, tots els sistemes educatius... Perquè hi ha escoles en què l’APA s’ocupa de la cuina però en d’altres ho fa la mateixa escola. Això fa que sigui complex posar d’acord tots els implicats.
Un problema amb què es troben els usuaris és que els preus dels menús de la cuina centralitzada són més cars.
Són més cars que els de la cuina de l’Escola Andorrana. El preu de la cuina centralitzada és de 76 euros aquest curs, mentre que els menús de l’escola andorrana valen 54 euros. Però, en canvi, al Col·legi Janer i al Sant Ermengol el menú de l’escola és més car, de 76 euros. Tot i així, les famílies poden demanar subvenció al Govern.
L’any passat van firmar un conveni amb el Col·legi de Dietistes. ¿Quina valoració en fa?
El conveni permet als socis de l’ACEA gaudir d’un descompte en les visites a les dietistes. El Col·legi, de la seva banda, ens demana més participació de l’associació. A més, ens fan gratuïtament els menús de la cuina centralitzada, quan fem algun taller de cuina vénen desinteressadament... És un conveni que ofereix avantatges als associats així com a l’associació, perquè tenim el suport i l’experiència dels professionals.
¿L’acord ha facilitat l’accés dels afectats a un servei que no és reemborsat per la CASS?
La veritat és que costa. I més en moments com l’actual, en què, tot i disposar del descompte, la gent es mira molt les despeses. Sobretot al principi, quan es detecta la malaltia, les dietistes tenen més consultes.
Fa temps l’ACEA havia demanat que els aliments fossin subvencionats per la Seguretat Social.
En països propers ho tenen. Per exemple, França té unes vinyetes als productes i retornen un percentatge que no arriba al 75%. A Suïssa fan uns lots dels aliments. Depenent de les famílies i de la quantitat de celíacs que hi ha a cada família, se’ls donen uns lots.
També en alguna comunitat espanyola els celíacs tenen ajudes econòmiques per al menjar. Quan vam plantejar aquesta possibilitat ens van dir que amb la reforma de la Llei de la CASS ens avisarien, però tot ha quedat molt estancat. Nosaltres proposaríem alguna solució tipus vinyeta o lot. De fet, és el nostre medicament. No tenim cap pastilla ni vacuna. El nostre tractament és la dieta, però com que sempre és considerada com a estètica...
Amb la crisi, per a algunes famílies deu ser complicat afrontar el preu dels aliments sense gluten...
Són set vegades més cars. Ens trobem amb gent que no fa correctament la dieta perquè no pot comprar els productes. És que no té cap més opció. Dius un dia d’acord, dos també, però a la llarga... El problema del celíac és que no té efecte al moment. Amb només un cop que ha menjat gluten tarda sis mesos a recuperar les vellositats de l’intestí que ha perdut. Si es continua menjant gluten, al final el que es fa és eliminar les vellositats i tenir un càncer de còlon. La celiaquia també pot provocar infertilitat, artrosi o osteoporosi. Però la gent no n’és gaire conscient perquè la reacció no és brusca.
¿I en relació amb les consultes al dietista?
El problema és que no estan convencionades per la CASS. Això representaria un pas molt important per a nosaltres.
En relació amb els serveis sanitaris, ¿es troben amb mancances en l’atenció als celíacs?
Potser hi ha mancances en la llista d’espera per als adults. Només hi ha dos especialistes i van saturadíssims. I quan demanes hora per a un et donen la visita per al cap de sis mesos. La majoria de pediatres estan molt al dia de tot el que fa referència a la celiaquia i els metges de capçalera també s’estan posant molt al dia.
La tasca divulgativa impulsada per l’ACEA també ha estat important.
L’associació farà ara deu anys i tot ha canviat moltíssim. No hi havia ni botigues. I als afectats se’ns feia com un drama.
També havíeu impulsat un projecte d’atorgament de segells als hotels que preparaven menjar per a celíacs.
Ha estat força estancat, però la Unió Hotelera s’ha mostrat fa poc molt interessada en la iniciativa. Ara el procediment per obtenir el segell serà més clar. L’empresa de qualitat de cada hoteler ha de certificar que realment poden fer menjars sense gluten.
Es tracta d’un projecte interessant per a un país turístic com Andorra.
Molt. De fet no és per a la gent d’aquí, sinó per als visitants. Un celíac el primer que fa és anar a la web de l’Associació de Celíacs i mirar els establiments adherits. Serà un benefici per als hotelers i una bona publicitat. Rebem moltes trucades, sobretot a l’hivern, d’escoles que vénen o clubs esportius. Ara mateix no podem donar cap informació. Això serà un valor afegit per al país.
