Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Vives Molins, al Consell General amb l'aleshores subsíndica, Mònica Bonell: acabava de rebre el premi Àgora
Josep Vives Molins, al Consell General amb l'aleshores subsíndica, Mònica Bonell: acabava de rebre el premi Àgora

Mor Josep Vives Molins, patriarca de la pastisseria andorrana


Escrit per: 
Redacció

El coronavirus s'ha endut també Josep Vives Molins (Barcelona, 1930), el gran patriarca de la pastisseria andorrana, que va morir ahir a la unitat d'hospitalització de El Cedre, on havia ingressat procedent de la Salita. Provenia d'una nissaga de pastissers que el 1895 va obrir a Sants l'avui centenària Casa Vives, on va aprendre l'ofici. El 1959 es va instal·lar a Sant Julià, a la nova casa Reig, davant de l'hotel Pol, on durant llargs anys va tenir l'obrador, la casa i la botiga. S'hi va consagrar a l'elaboració de torrons, confits i xocolata, i posteriorment hi va afegir fleca i pastisseria. El segon establiment el va obrir a l'avingda Meritxell de la capital, a tocar de la Rotonda, amb obrador a ca l'Espot dels Marginets. Va ser en aquesta etapa quan va deixar una més fonda petja cívica. Primer, impulsant l'Agrupació de Pastissers d'Andorra al costat dels Gasch, Vilallonga, Parés, Pons i Estopiñan, amb qui va crear i comercialitzar la galeta Grandalla.

Era el 1970, el mateix any que va participar decisivament en l'ocurrència de l'escudella de Sant Antoni, que durant moltes edicions concloïa amb un monumental tortell creat per a l'ocasió pel pastisser Vives. Seva va ser també una altra idea visionària i de final infeliç, l'Escola Internacional de Pastisseria amb què somiava convertir Andorra en una de les meques europees del ram. No va poder ser. Home de gustos, coneixements i passions renaixentistes, va exercir d'emprenedor -als 60 va sembrar Meritxell de carrets de gelats Frigo-, va cultivar el col·leccionisme -acumulava una notable plètora d'estris i eines relacionats amb el seu ofici- i era un notori bibliòfil, dues dèries que va poder mostrar en públic a l'efímer establiment que va obrir a principis del mil·lenni a l'avinguda Esteve Albert d'Escaldes. Va exercir també com a mecenes, dotant el premi d'assaig gastronòmic de la Nit Literària -l'última edició es va convocar el 2004- i com a autor d'un volum, Neules i torrons, que Sergi Mas considera poc menys que una obra mestra del gènere, "joia de receptari pràcticament descongut que hauria de tenir un lloc de privilegi a les cuines de totes les cases". No menys suculenta es la creació dels pets de xocolata de menairons, obra del nostre home.

La personalitat polièdrica de Vives reunia, en fi, i en opinió del mateix Sergi Mas, dosis igualment considerables de sociabilitat i de generositat que va practicar, per exemple, a la tertúlia que Joan Brossa mantenia al restaurant La Punyalada, al Passeig de Gràcia amb Rosselló, on va coincidir amb un reguitzell de pintorescos personatges, des del perruquer Pasqual Iranzo, amic de joventut, fins a Auson el Mag, Amor Estadella, d'una noble estirp de llegidores de mans, i el fotògraf Francesc Català-Roca. Sergi Mas, que hi va ser convidat en ocasions memorables, recorda com Brossa acabava invariablement l'àpat -patata bullida i ous fregits- amb unes lioneses que es feia portar de cal Foix de Sarrià o de cal Vives de Sants. I tot i que no sigui cap secret, pocs recorden -i el mateix Sergi Mas és aquí per fer-ho- que va ser a través de Vives i de la Xarrranca que el 1994 el Govern li va consagrar al poeta visual l'exposició que va culminar amb la cessió d'Incomunicació, la taula partida que fins al 2016 presidia -és un dir- la plaça de l'STA, i que des de la tardor d'aquell matex any il·lustra -això també és un dir- l'entrada més clandestina del Consell General: la de la plaça Lidia Armengol.

La trajectòria de Vives va ser reconeguda el 2017 amb el premi Àgora, que en aquella edició va compartir amb el fotògraf Jaume Riba i la directora Catherine Metayer. Així que per acabar ens quedarem ab les parayyles que en aquesta ocasió li va dedicar, de nou, Sergi Mas, que el considerava un artista amb totes les de la llei, perquè de jove havia après a pintar als tallerets que proliferaven pel barri gotic barceloní, perquè fins al final va tenir un ull en la creació artísrica -recordin aquelles caixes en què reproduïa l'obra d'un autor local amb materials comestibles- i perquè els pastissos, en opinió de Sergi Mas, són una de les manifestacions artístiques superiors: "Tenen personalitat estètitica, forma, color i textura, però també aroma i gust. Per tant, és un art de més abast i més complet que la pintura i l'escultura. I afortundament, també més efímer".

Andorra
coronavirus
Covid-19
pastisseria

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte