“No es tracta de replicar el model de creixement universitari que hem tingut fins ara”. I quina és doncs la finalitat? “Passar d’un model administratiu a un model estratègic que tingui intenció i prioritats”; és a dir, “que aporti valor afegit i innovació”. Així ho ha referit avui el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, en presentar el Projecte de llei de modificació de la llei de l’ensenyament superior del 2018 i els criteris de la primera estratègia nacional d’ensenyament superior.

El projecte de llei s'ha entrat avui mateix a tràmit parlamentari i des de la seva entrada en vigor fins a l’aprovació de l’estratègia no es donaran noves autoritzacions d’universitats privades. Ara bé, les que ja ho hagin fet seguiran el procediment establert fins ara per donar seguretat jurídica. Aquest és precisament un dels aspectes que es vol introduir en la modificació de la llei de l’ensenyament superior. Un canvi “puntual”, que també vol capacitar al Govern a crear precisament l’estratègia nacional d’ensenyament superior prèvia consulta als actors concernits en aquest àmbit: la Universitat d’Andorra (UdA), les universitats privades ja instal·lades al país, els alumnes, Andorra Recerca + Innovació, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA) i també la Comissió legislativa de l’ensenyament superior.

També s’establirà que un cop passin els cinc anys d’implementació de l’estratègia s’hagi de tornar a realitzar el procés participatiu per elaborar-ne una de nova, la qual cosa implicarà que entre estratègia i estratègia tampoc no es podran iniciar tramitacions de noves universitats. I què passarà amb les que ja estan instal·lades al país? Doncs que tindran cinc anys per adaptar-se a les noves exigències.

Un cop el Consell General aprovi aquesta modificació legislativa, s’hauran d’adaptar els reglaments que desenvolupaven la llei del 2018 i serà llavors quan s’iniciarà la redacció de la primera estratègia nacional de l’ensenyament superior, que es publicarà per via reglamentària, tal com ha explicat el director del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano.

Per a la seva redacció, es farà el procés consultiu esmentat a partir d’un document base que s’elaborarà des d’Educació i que comptarà amb una sèrie de criteris com ara el de la coherència formativa per ampliar-la. I és que si ja hi ha dos centres universitaris que ofereixen el mateix batxèlor, no es vol que una nova universitat també l’oferti, per exemple. Tot i que es podria donar una excepció a aquest criteri perquè si aquest batxèlor fos d’una entitat promotora de prestigi s’hauria d’estudiar, ja que aquest és un altre dels criteris que es tindran en compte. Un dels objectius de l’estratègia és blindar “el paper clau de la UdA”, “protegir-la” de la competència en certa manera, ha reconegut Baró.

El ministre ha apuntat que aquesta primera estratègia podria anar encaminada a “l’autocorrecció” de l’univers actual de centres al país. Una mica per posar ordre. El cas és que s’ho volen prendre amb calma. De manera que preguntat si la idea seria tenir-la per al curs vinent, ha afirmat que el que es vol és fer bé les coses. També ha  asseverat amb contundència que la finalitat de tot plegat “no és carregar-se” cap de les universitats existents.

Per cert, i quants nous centres universitaris estan ara mateix pendents de l’avaluació de l’AQUA? Concretament, tres, ha indicat Campuzano. Una agència, d’altra banda, a la qual se li vol donar un paper encara més rellevant per poder portar a terme el seguiment dels plans d’estudis. Així mateix, ha anunciat que a nivell intern es crearà el servei de seguiment dels plans estratègics de les universitats d’Andorra.