Una resident a Sant Julià de Lòria ha perdut familiars en el terratrèmol que va afectar Veneçuela la setmana passada. En el seu record, i en el d’altres difunts, se celebrarà una missa a la parròquia laurediana en una data encara per determinar.  Ja abans de l’oració del Parenostre a la missa d’ahir al migdia, mossèn Pepe Chisvert va voler  fer un esment als difunts de la resident a la parròquia, una persona molt coneguda i vinculada a diverses activitats. També, i des de Càritas Andorrana, s’ha comunicat que avui comença la campanya de recollida d’ajuda, així com ja ho va fer Unicef Andorra en el moment de l’impacte del sisme, el 24 de juny. Per la seva banda, l’Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela al Principat d’Andorra (Arevpa) també està preparant accions de cara a aquesta setmana.

I és que estem parlant del terratrèmol més gran que ha patit el país els últims cent anys. Bé, de fet en van ser dos: el primer de magnitud 7,2 a l’escala Richter i el segon, que es va produir gairebé de manera simultània però a una altra ubicació, de 7,5. De moment, el recompte de morts arriba gairebé a les 1.500, el de ferits a 3.300 i el de desapareguts es calcula que ja supera els 50.000. Cesar de Pablos és un veneçolà resident al Principat des de fa uns 10 anys i està seguint molt de prop l’evolució de la situació al país llatinoamericà. Ell no té cap familiar afectat, però sí que molts coneguts seus “ho estan passant molt malament”, com és evident, i augura que tenint en compte la població de Veneçuela, que ronda els 30 milions d’habitants, “malauradament és molt probable que, per una qüestió estadística, més residents tinguin algú proper afectat”.

La zona més malmesa de Veneçuela ha estat la de La Guaira, situada a pocs quilòmetres de la capital, Caracas, al nord del país. De Pablos explica que  “abans era una ciutat molt gran, però el 1999 ja va patir un desastre natural a causa d’una immensa riuada”. A més, el 1967 ja va patir un altre terratrèmol –en aquella ocasió de 6,7–, així que estem parlant d’una zona que ja ha patit diversos desastres naturals. Pel que fa a la capital, De Pablos comenta que sobretot “han estat afectades zones residencials i industrials”, on també hi ha hagut moltes víctimes, però “l’epicentre està a La Guaira”.

Tots, o gairebé, hem seguit la situació de Veneçuela durant els últims mesos, amb la detenció de Nicolás Maduro per part dels Estats Units i la posterior presa de poder de Delcy Rodríguez, i tot el que això ha suposat per al país. De Pablos explica que “Veneçuela és un país molt centralista”, és a dir,  que mira molt cap a la capital. A més, diu que “La Guaira encara està sota el control policial i militar, diguéssim, chavista, així que l’ajuda humanitària no està arribant perquè el govern central l’està distribuint de la manera que considera oportuna per als seus interessos”. És més, comenta que “han bloquejat l’accés a la població civil a les zones afectades per dur a terme el seu modus operandi”, i “estan decomissant l’ajuda humanitària que arriba de l’estranger per gestionar-la a la seva forma”. Dit en altres paraules, “es volen posar la medalleta”.

Ara solament queda veure com evolucionarà tot plegat, però De Pablos considera que la tornada a la normalitat no arribarà, com a mínim, fins d’aquí a un any. “Veneçuela no està preparada ni infraestructuralment ni material per dur a terme correctament la recerca de persones”, diu, i “la pobresa que envaeix el país farà que a molts dels que han perdut la seva casa els sigui molt complicat recuperar-se”. A més, comenta que “molts estan aprofitant la situació per robar i saquejar”, així que tot plegat fa que sigui encara més complicat. “Des de fa 30 anys hem patit una degradació cultural, ciutadana i política”, lamenta De Pablos, “i ara s’accentuen a causa d’aquest desastre natural”.