Fa més de quatre anys que van succeir els fets, el juny del 2016. Un vigilant de seguretat va aturar a la caixa d’un supermercat d’Encamp un home que anava amb la seva filla i que havia  furtat un cartró de tabac que va amagar a la motxilla de la nena. No era la primera vegada, com va reconèixer el mateix acusat. Però aquell dia quan el van enxampar, l’home va proferir contra el vigilant de seguretat, entre altres insults, l’expressió: “moro de mierda”. I per aquest motiu, va ser acusat i condemnat pel Tribunals de Corts per un delicte major de discriminació a més d’un menor d’amenaces i furt. 

El seu advocat ha defensat avui el recurs presentat al Tribunal Superior perquè entén que l’expressió “moro de mierda” va ser fruit d’un moment d’ofuscació i no pas de menyspreu envers el vigilant d’origen magribí. Considera que les soles paraules no acrediten el mòbil discriminatori i s’havia de tenir en compte el context marcat pel seu estat irracional, ja que l’havien descobert in fraganti amb la mercaderia robada. El defensor ha exposat que es tractava d’un insult genèric, que va perdre el control i va dir “de tot”. A més, ha fet notar que no tenia antecedents relacionats amb aquesta conducta i que no formava part de cap associació que anés en contra dels immigrants. 

Al seu torn, tant la fiscalia com l’acusació particular han rebatut l’argument, ja que creuen que l’insult denota “un menyspreu a la seva raça”. Queden provats, al seu parer, tant la part objectiva del delicte, l’insult, com la seva part subjectiva, la referència a l’origen del vigilant. Segons l’acusació particular, l’expressió es va dir amb la voluntat de discriminar en públic la víctima, amb una connotació “profundament racista”. A més, ha refermat que en una societat com l’andorrana on conviuen ciutadans de tantes nacionalitats diferents aquests comportaments “no es poden tolerar”. Finalment, ha insistit que l’alteració anímica de l’acusat no pot ser considerat un atenuant.

Intent de desmuntar els indicis d’una condemna per tràfic de cocaïna
El Tribunal Superior ha celebrat avui la vista del recurs presentat per la defensa d’un home condemnat pel delicte major de tràfic de cocaïna. Els fets van ocòrrer al desembre del 2018, quan va ser detingut en possessió de set paperines amb cocaïna després de mesos d’investigació. El seu advocat ha anat desmuntant, un per un, segons la seva argumentació, els quatre indicis fonamentals que va considerar provats el Tribunal de Corts perquè, ha dit, “no va quedar provat que el meu patrocinat es dediqués a la venda de cocaïna”. En primer lloc, perquè els embolcalls amb la cocaïna que se li van trobar anaven destinats a la que era llavors la seva parella i, a més, en concepte de cessió, com va reconèixer la pròpia dona. En segon, perquè els diners que hi havia en el seu domicili corresponien al salari de dos mesos i a les propines que rebia al bar, a voltes quantioses, com la de 500 euros d’uns clients russos. A més, durant els mesos de vigilància policial, els agents no van poder constatar “cap acte de venda de droga”. Finalment, la majoria dels missatges de Whatsapp del seu mòbil, “no tenien cap relació amb el món dels estupefaents”. Així, considera que els fets no concorden amb la qualificació del delicte. 

Quant a la cessió de cànnabis, per la qual també el van condemnar, l’advocat ha insistit que al seu client li van trobar aquesta substància perquè n’era consumidor, tot i que el test que li van fer donés negatiu. Un fet que podria ser degut a què va resultar un fals negatiu. L’acusat ja va estar ingressat al centre penitenciari 19 mesos en règim de presó provisional i va sortir en llibertat condicional al mes d’agost. Actualment, es troba a Portugal atenent el seu pare malalt. Ara el que voldria de totes totes és que li aixequessin l’ordre d’expulsió del país per 15 anys, ja que considera que és una mesura exagerada, donat que té parella estable que viu al país. Per tot plegat en demana l’absolució. 

La fiscalia considera provats tots els indicis i de cap de les maneres creu que sigui exagerada l’expulsió perquè no té arrels al país.