No totes les idees són bones. O no ho són per a tothom i a vegades les millors intencions són blanc de crítiques. Així va passar amb el mirador instal·lat a la Creu de Guils, a l’N-260, que poc després de ser habilitat –en el marc del programa Camina Pirineus– apareixia ple de pintades fetes amb esprai: “Stop miradors, la terra no es ven”, i similar rebuig acaba de provocar la intenció anunciada pel Parc Natural del Cadí Moixeró de col·locar taules d’orientació als cims, una iniciativa que va començar pel de Penyes Altes de Moixeró, un cim emblemàtic del Parc i de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, “però que quan arribaves a dalt ni tan sols sabies on estaves”, argumenten els responsables del parc  al seu compte d’Instagram. Després han afegit els de Costa Cabirolera i el Pollegó Superior del Pedraforca, la muntanya més freqüentada del parc i de les més ascendides de Catalunya. 
 “Molts cims del parc natural no tenen cap senyal visible al cim que doni informació sobre ell mateix i el seu entorn, que sigui atractiu per fotografiar-s’hi després de la dura pujada i que el personalitzi”. A banda, justifiquen, es tracta d’instal·lacions mínimament invasives que permeten “apreciar millor les muntanyes que ens envolten”.
Les respostes crítiques els han plogut, començant per alguns dels seguidors del compte del parc a la xarxa social. “Aquestes taules d’orientació tenien sentit fa 100 anys”, apunta un dels comentaris, que prossegueix recordant que “avui dia portem apps al mòbil que ens diuen quines muntanyes tenim al votant sense haver de deixar rastres als cims. Cal repensar la nostra relació amb la muntanya, especialment per part dels gestors d’un espai natural protegit, l’objectiu del qual és preservar el patrimoni natural. Les muntanyes són espais fràgils”.  Crítiques a les quals s’afegeixen veus més  diguem-ne radicals, per a les quals “la muntanya hauria d’estar lliure d’afegits i les campanyes haurien de ser d’extracció d’elements, començant per les creus i acabant pels vèrtexs”. 
A les crítiques s’hi van afegir grups ecologistes que, com recullen mitjans de comunicació catalans, en demanen la retirada, argumentant que promouen una imatge “banal” de la muntanya, que, insisteixen, “no és un parc d’atraccions”. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà considera “del tot innecessàries” aquestes estructures d’acer, elements artificials i una intervenció humana als cims. Actualment, recorden, “la tecnologia digital permet situar-se a qualsevol cim”, recorden. En tot cas, el debat està servit.

Millor rebuda a la guia d’itineraris accessibles al medi natural
Molt més ben rebuda ha estat una altra iniciativa relacionada amb l’accés a la muntanya, en aquest cas, la guia d’itineraris accessibles  elaborada per l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), dependent del departament de Territori i impulsada per la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran, que s’acaba de presentar a la Seu d’Urgell. Respon al fet que els darrers anys han proliferat arreu del Pirineu nombrosos itineraris que permeten apropar-se al medi natural, gran part dels quals no són accessibles per a tothom, per motius deslligats de l’orografia, cosa que perjudica diferents col·lectius, com ara la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda o altres discapacitats. 
La guia aborda diverses característiques tècniques que haurien de tenir els itineraris accessibles relacionats amb els pendents, els paviments, els encreuaments, els elements de seguretat, les àrees de descans i esbarjo, els aparcaments, la senyalització i la informació.