Les zones muntanyoses com el Pirineu en general i Andorra en particular són especialment sensibles als efectes de l’escalfament global. Aquesta ha estat una de les aportacions que s'ha exposat avui a la taula rodona Andorra, els reptes del canvi climàtic, celebrada al vestíbul del Consell General.

Ho ha dit el síndic general, Carles Ensenyat, només començar l’acte: les zones de muntanya és on més es notarà l’augment de temperatura. “Com que és evident que el clima canviarà, ens hem de preparar pels reptes que això suposa”, ha etzibat. Per la seva part, la tècnica del Servei Meteorològic Nacional, Lucía Rivero, també s’hi ha referit de seguida, en la seva intervenció: els territors de muntanya són especialment sensibles i vulnerables, ja que pateixen un major escalfament. A més, ha explicat que la tendència de les temperatures és d’augment, cosa que s’ha demostrat els dos darrers anys, amb una anomalia consolidada que sobrepassa els 1,5ºC d’increment. En canvi, en les precipitacions hi ha una variabilitat més gran, amb un descens més accentuat que en el cas de la neu i una anomalia negativa els tres darrers anys. 

La taula rodona d'avui al vestíbul del Consell General, que portava per títol Andorra: els reptes del canvi climàtic, celebrada amb motiu del dia mundial de l’acció contra l’escalfament mundial, ha comptat amb altres participants. El director d’Energia i Transports, Carles Miquel, ha assegurat que hi haurà un augment i intensificació de fenomens extrems, amb efectes irreversibles. “El clima està evolucionant, així que ens hem de preparar en el nou context, en què les temperatures patiran modificacions tot i que es redueixin les emissions, perquè el canvi és irreversible, però podrem reduir els impactes”, ha assegurat.

Per la seva banda, la tècnica de l’Oficina de l’Energia i el canvi climàtic, Meritxell Cuyàs, ha aportat la feina que s’estava fent des d’Andorra. “El nostre pes no és significatiu, però hem demostrat que ens pugem al carro, ja que ens imposem autoexigències fortes i per això volem reduir les emissions un 55% de cara al 2023”, ha revelat. A més, ha afegit, “ens hem d’adaptar a les conseqüències i per això calen plans d’adaptació, de manera que hem de dedicar esforços perquè siguin una realitat”. De fet, el 2027 s’hauria de comptar amb un sistema d’alerta precoç i el 2030 amb una evaluació dels impactes i el citat pla d’adaptació elaborat, segons es marca des de les institucions europees, que preveuen arribar al 2050 sent un continent neutre climàticament.

L’acte també ha comptat amb la ponència de Wilfran Moufouma, cap del Servei de Previsions Climàtiques Regionals de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que ha alertat del risc elevat que suposa l’augment de temperatura per la biodiversitat i els ecosistemes, així com que les emissions de diòxid de carboni, el 90% de les quals per combustibles fòssils, continuen augmentant perillosament i són un motor pel canvi climàtic, fet que posa en risc la seguretat alimentària.