Potser sí que ara una de les iniciatives per humanitzar la unitat de cures intensives (UCI) podrà tenir més continuïtat: fer servir la música en viu per procurar que la vida de pacients i familiars sigui "més amena, el més confortable possible". Sobretot per a aquells que són de llarga estada. Perquè quan es porten dos o tres mesos ingressat, la música pot ajudar a prevenir els deliris i a millorar el seu estat anímic. Cal reconèixer que el seu cap, el doctor Mario Alfaro, no cesa en intentar-ho i defensar-ho una i altra vegada des del 2021, però la continuïtat fins ara no ha estat possible.

Què pot marcar ara la diferència? Doncs que hi ha dues entitats més implicades: l'Associació Música per Viure Judith Ribas i l'Associació de Músics d'Andorra (Asma). En el primer cas, per haver fet d'intermediaris connectant UCI i músics, convençuts que del poder educatiu i humanitzador de la música, ha assenyalat la seva coordinadora, Ester Segura. I sobretot, en el segon cas, imprescindible, ja que poder comptar amb una bossa potencial d'artistes que s'hi vulguin adherir pot fer prosperar la idea. El seu president, Joan Gómez, ho veu factible, ara que estan reactivant una associació que podria comptar potencialment amb uns 150 socis. I, per cert, pels qui pensin que s'haurien invertir els diners en qüestions més urgents, no es sulfurin abans d'hora, que el projecte a dia d'avui no costa ni un euro, ja que els músics ho fan gratis, voluntàriament.

Ahir va tenir lloc la primera sessió de represa del projecte d'enguany, amb el propi Joan Gómez i Xavi Martínez actuant sota la mirada xafardera de fotògrafs i càmares que per torns accedien a una de les habitacions per immortalitzar el moment. 

Segurament han tingut aquesta experiència d'haver estat ingressats a l'hospital o d'haver acompanyat algun familiar o amic, i encara que no sigui ni a l'UCI ni per un període molt llarg, podem convenir que durant l'ingrés és com si el temps s'aturés o passés molt lentament o d'una altra manera, com si no hi hagués dia i nit, com si fos un parèntesi, una altra dimensió, un món diferent al de fora... I la música, es veu, que pot ser una eina per fer-ho més suportable. 

La intenció del doctor Alfaro seria poder portar la música en directe a malalts i famílies un cop al mes per exemple. Però depèn de l'ocupació que hi hagi i si els pacients són de llarga durada o no i, com no, de la disponibilitat dels músics.

El curiós de tot plegat és que altres unitats de l'hospital, com ara medicina interna, voldrien també gaudir del projecte. I fins i tot, ha compartit Alfaro, a Salut Mental es voldria tenir una sessió grupal. La iniciativa pot tenir futur i pot traspassar les fronteres de la UCI, ara només cal, però, que arreli al camp base i un consolidada aixequi el vol.