La neutralitat és, en essència, una opció abstencionista. Com a actitud, individual o col·lectiva, implica la insolidaritat amb les parts en litigi, si bé no necessàriament la indiferència. És la voluntat de col·locar-se al marge d’un esdeveniment, sostret als avatars de la pugna, encara que sovint no als seus efectes. 

És una vella temptació de les persones, que de vegades troben la seva raó en l’avaluació realista de les pròpies forces i conveniències; unes altres, en una sagacitat egoista; potser –les menys– en una expressió genuïnament pacifista, o en un desig de no desequilibrar les parts en disputa, per intentar després arbitrar el resultat. Demà, en el marc de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, se’n parlarà des de tots els punts de vista i amb totes les modalitats: presencials, no presencials i telemàtiques. Entre les no presencials hi haurà qui definirà la neutralitat com una expressió de la manera de fer política a Andorra (Claudine Fabresse) o com un exercici de sobirania (Laia Moliné). No hi faltaran les immersions històriques, com la d’Andrés Luengo amb un títol ja prou engrescador com Baroja, els carlins i Andorra amb una àmplia i exhaustiva recerca amb la documentació conservada al fons de Casa Rosell, al llibre d’òbits de la parroquial de Canillo i, en fi, a La senda dolorosa, la 18a entrega –de 22– de les Memorias de un hombre de acción. I Luengo es pregunta fins a quin punt la familiaritat amb què els carlins circulaven per Andorra, hi buscaven patrocinadors i hi trobaven refugi contradiu, qüestiona o matisa l’estricta neutralitat que Fiter i Rossell havia encomanat al Consell General en particular i als andosins en general. Convé en aquest punt constatar que al llibre IV d’actes del Consell General (1743-1864), recentment transcrit, només hi figura una única entrada, i molt lateral, referida a les guerres carlines.

Neutralitat històrica però també tecnològica, perquè Jordi Nadal, director general d’Andorra Telecom opina que “La neutralitat de la xarxa acostuma a definir-se com un principi tècnic que garanteix que les comunicacions siguin tractades sense discriminació. Aquesta definició continua essent plenament vigent. Tanmateix, al llarg d’aquestes pàgines hem vist que, per a un petit Estat, preservar aquest principi implica afrontar reptes que van molt més enllà del funcionament de la pròpia xarxa”. I per acabar amb el capítol de ponències no presencials, una de Gilbert Saboya, l’exministre d’Afers Exteriors que fa referències al polític i economista, Mark Carney i la seva frase “si no ets a la taula ets al menú”. Doncs per Saboya, “per a una gran potència, estar a la taula és una opció natural. Per a un microestat, és el resultat d’una política d’Estat que ha de superar clivatges partidistes i generacionals. El camí d’Andorra cap al seu encaix amb Europa demostra que aquesta continuïtat és possible. No tindria sentit deixar escapar l’oportunitat de culminar aquest camí per defensar una neutralitat absoluta”.