“Y nos dieron las diez y las once. Las doce y la una, y las dos y las tres”, cantava, ja saben, Joaquín Sabina. Amb menys romanticisme i una dosi més exigent de paciència, veïns de la perifèria de la Seu d’Urgell van haver d’entomar l’anunciada nit del Nito Music Festival. L’estratègia dels escenaris encarats cap al Cadí no va acabar d’evitar que el so –en particular aquells repetitius bum-bum-bum dels baixos colpejant– es propagués i a llocs com el barri del Poble Sec es va sentir nítidament fins a la matinada. L’única manera d’esmorteir-lo, tancar-se darrere de persianes abaixades i finestres tancades. Aquí, és clar, el patiment va estar en funció de com se suportava la calor als dormitoris. Els que havien rebut tot el sol de la tarda i no disposaven de mitjans de refrigeració confessen haver-ho passat malament. Entre els afortunats, algú explica, des del barri de Sant Pere, haver gaudit d’una sessió de música reggaetonera, però afortunadament va agafar el son sense més patiment. Al Poble Sec, divisió d’opinions: alguns de molt molestos i d’altres atorgant que va ser més “moderat” que s’esperaven.
La llarga nit es va saldar sense incidents ressenyables, confirmen des del servei de premsa dels Mossos d’Esquadra, que havien desplegat un bon nombre d’efectius a les proximitats del lloc on se celebrava l’esdeveniment, igual que la Policia Local. Les forces públiques se sumaven a la seguretat privada contractada per l’organització. A banda, també s’havien pres mesures com el tancament del Parc Olímpic del Segre al vespre.
