“No, no està bruta, lo següent”. Ras i curt, així s’expressa un dels viatgers que diàriament ha de passar per l’estació d’autobusos de la Seu d’Urgell. Esparverat, algun usuari que fa temps que no hi posava el peu s’adona de la penosa imatge que dona aquesta porta d’entrada a la ciutat i pregunta si ha estat un fet puntual o si aquest és l’estat habitual.
“Ha decaigut moltíssim els últims temps”, li respon un altre passatger, en aquest cas, dels que la trepitgen diàriament per dirigir-se a treballar a Andorra i tornar a casa. Fins i tot, comenten de comú acord, se sent una desagradable ferum, absolutament inesperada en un lloc que hauria de figurar com una de les cartes de presentació de la ciutat.
Una ciutat, afegeix algú en la conversa, que aspira a incloure un dels seus béns en la llista de patrimoni protegit per la Unesco i, amb això, a atreure visitants. “Aquesta és la primera impressió que volem oferir als turistes?”, es pregunta.
Les queixes, per poc que s’estiri la llengua dels usuaris freqüents, van sorgint com les cireres d’un cistell. “No és que estigui bruta, és lo següent!”, insisteix algú amb indignació.
A la queixa per la higiene, s’hi afegeix el problema de la manca d’informació. Ha estat un tema recurrent pel que fa a aquesta estació. “Però és que ara el panell informatiu fa temps que està avariat i no hi ha manera que l’arreglin” es queixa.
I ja posats a demanar un servei correcte, puntualitza, “encara és hora que s’anunciïn els nous horaris dels busos d’Andorra”. L’usuari es pregunta si no “podrien tenir un panell, com Déu mana, amb les arribades i les sortides; no pretendrem que sigui com el d’una ciutat com Barcelona, però si es pot seguir amb una app...”.
Els banys, una constant
L’estat dels banys ha esdevingut un altre motiu de queixa constant, i així ho apunta un altre dels habituals de l’estació. “No parlo ja de la neteja, és que estan molt vells i en un estat bastant lamentable”, considera.
A Barcelona, puntualitza un usuari que hi concorda, els serveis han esdevingut de pagament. “No és la situació òptima, ja ho sabem, però com a mínim es garanteix que es poden utilitzar i que no agafaràs una infecció.” Per això, ho considera un mal menor a canvi que els serveis “no es deteriorin al màxim, com està passant aquí. Perquè tal com estan ara, la veritat és que és com no tenir-ne.”
Aquesta caiguda en picat, insisteix l’interlocutor, afecta tots els espais i s’ha produït en poc temps. “Només heu de mirar les papereres, sembla que no les buiden”, es plany, mentre es contemplen els papers escampats per terra, el fullam que sembla portar dies sense recollir, i restes de tota mena que converteixen en poc desitjable fins i tot posar-hi el peu.
Això, a les andanes. L’espai interior no està tan brut, però tampoc ningú no el qualificaria de net.
Aquesta mena d’enquesta improvisada entre qui fa ús habitual de l’estació i del transport públic apunta una altra qüestió: la infraestructura sembla haver-se quedat petita per al trànsit que s’hi genera.
“Hi ha poc espai per als autobusos. Ahir, sense anar més lluny, l’autobús en què baixàvem d’Andorra no ens va ni poder deixar a les andanes”, relata.
I coincideix, en conclusió, amb el passatger que feia referència a l’interès per incrementar el turisme, en el seu cas, apuntant a una ciutat “que està apostant per tenir un centre universitari de referència, com és l’INEFC”. “Ja no parlem de les dificultats per tenir un bon servei de bus; és que, en quin lloc es pensen que estan desembarcant aquests joves?”
