No hi ha sistemes de pensions bons ni sistemes de pensions dolents, ja que cadascun d’ells respon en definitiva a les característiques de cada país, però sí que hi ha models millors que altres si es tenen en compte dos criteris fonamentals com són el fet que es tracti de sistemes “viables i adequats, en aquest cas en el sentit de ser generosos sense perdre diners”, i que es gestionin correctament, és a dir, “de forma transparent i que no siguin cars”.

Si més no, en aquesta conclusió han coincidit el secretari general de la Cross Border Benefits Alliance (CBBA) Europe, Francesco Briganti, i la catedràtica de la Universitat de Barcelona i especialista en sistemes de pensions internacionals, Mercedes Ayuso, en la primera de les conferències organitzades pel Fons de Reserva de Jubilació per commemorar el desè aniversari de la seva constitució, que ha comptat també amb la integrant de la comissió gestora del FRJ Maria Cosan, que ha estat l’encarregada de fer una radiografia de la situació dels sistema de pensions andorrà.

Una situació, però, que no “difereix massa” de la dels països del nostre entorn, i especialment els del sud d’Europa, que compten amb sistemes de repartiment, com ha apuntat Ayuso, que ha advertit que aquests models estan “molt exposats al risc demogràfic”. Precisament afrontar canvis estructurals en la piràmide de població, on cada vegada més persones es beneficien del sistema de pensions a la vegada que la població activa decreix o no augmenta al mateix ritme, o canvis en l’evolució de l’economia són “els grans reptes que tenen aquests sistemes de repartiment”.

Tot i aquesta similutud amb els models veïns, el sistema d’Andorra té, però, dues característiques que el fan particular, com són una cotització del 12% del salari i la mateixa existència del Fons de Reserva de Jubilació, “una eina molt intel·ligent que molts països no han adoptat i que permet guanyar temps”, tal com ha destacat Briganti, que ha advertit, però, que aquest fet “no ens ha de fer caure en l’autoconfiança i no fer res”.

I a l’hora de reformar el sistema, aquest 12% de cotizació “dona molt de marge” per mirar d’anar cap a un model mixt, “parcialment capitalitzat i parcialment de repartiment o finançat per impostos”, i fer-ho “sense que sigui traumàtic”. La fórmula? Fent obligatori el que es coneix com a pilar 2, els sistemes de pensions empresarials o professionals, o afegint al pilar 1, la branca de jubilació de la CASS, un pilar 1 bis, que es nodriria amb una part de les cotitzacions dels afiliats i que seria un sistema de capitalització. Tenint en compte que el pilar 2 al país seria principalment el de l’Administració i organismes públics i parapúblics i que en el sector privat està molt poc estès, Ayuso i Briganti han considerat una “bona opció” per a Andorra crear aquest pilar 1 bis i disposar així d’un sistema mixt. I entre els arguments per defensar aquesta opció? El fet que els considerats millors sistemes de pensions a nivell mundial (Holanda, Islàndia, Dinamarca, Singapur, Austràlia, Finlàndia, Noruega i Suècia) tenen en comú que són mixt.