“No plego, m’obliguen a marxar”

Ricard Viliella es presentava dilluns al vespre al ple de l’Ajuntament de la Seu i prenia la paraula en el torn reservat al ciutadà –aquest torn, que inexplicablement no queda enregistrat i passa com si les queixes i demandes ciutadanes no haguessin existit–. Ell, professor de música de llarguíssima trajectòria, agafava la paraula per denunciar el tracte rebut per part de l’Escola Municipal de Música, ergo, per part del consistori, que l’ha obligat a prendre una decisió que no desitjava: plegar. “No m’han fet fora, però m’obliguen a plegar”, exposa en la carta que també va enviar als mitjans. Per què ha de marxar? Perquè li impedeixen continuar fent compatible la plaça de professor a mitja jornada amb la de docent en un centre educatiu de la ciutat. Això, s’estranya, després d’anys exercint aquest doble paper sense que hi hagués cap problema ni disfunció, assegura. Es pregunta si el tracte rebut no pot ser considerat un procés de mobbing i, en tot cas, assegura, s’ha sentit “menystingut”. Més enllà, apunta en conversa amb el Bondia, tot el procés li sona a “premeditat, perquè jo no hi tornés”, amb un horari inassumible per a ell. “I fins ara no s’havia produït cap problema, s’adaptaven els horaris a mi com a d’altra gent, però ara no han posat absolutament res de la seva part per arreglar-ho”. 

Resposta de l’alcalde? Al ple, el va despatxar dient que no hi pot fer res i desitjant-li bona sort. A les preguntes del Bondia, com és ja habitual, la callada és la resposta. 

Viliella recorda la seva trajectòria, lligada en bona part a l’ensenyament musical a la ciutat. “Soc professor de música, amb les titulacions de Grau Superior de Trompeta i Grau Mitjà de Piano, cursades al Conservatori del Liceu de Barcelona. Vaig iniciar la meva trajectòria docent als 19 anys, impartint classes particulars de piano i trompeta a la filial del Conservatori del Liceu que hi havia a la Seu d’Urgell. Aquesta activitat la compaginava amb la meva tasca com a professor de primària al Col·legi Companyia de Maria Lestonnac”. Més endavant, l’any 1998, els diferents professors de música de la Seu d’Urgell  van crear la cooperativa que fructificaria en l’inici de l’actual Escola Municipal de Música de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. L’any 2001, la cooperativa es va dissoldre i l’Escola va passar a ser competència de l’Ajuntament.

Posteriorment, prossegueix el relat, es va treballar per crear les primeres vuit places laborals fixes de les diferents especialitats, que es van convocar l’any 2009. “Em vaig presentar a la plaça de Piano A2, de mitja jornada, ja que, segons el criteri de l’equip directiu d’aquell moment, no es va convocar una plaça A1 corresponent a la meva titulació superior de Trompeta”. Així, durant aproximadament 25 anys ha estat vinculat laboralment a l’Escola Municipal de Música. “Durant tot aquest temps he desenvolupat la meva tasca docent amb professionalitat i compromís, impartint classes de Piano, Trompeta, Trombó i Llenguatge Musical, i dirigint la Big Band”. I a partir del 2001, ho va complementar amb una plaça de professor de secundària a mitja jornada, dues feines que va compatibilitzar durant anys. 

Fa cinc anys, relata, va sol·licitar una excedència voluntària a l’Escola Municipal de Música per motius personals, un parèntesi que va acabar l’estiu passat, així que va demanar la reincorporació. Però el procés, afirma, “ha estat ple de dificultats”, sense respostes a les demandes de reunió amb la direcció del centre i quan finalment aquesta reunió es va produir, “setmanes més tard, se’m va plantejar un horari laboral que feia impossible compatibilitzar la meva plaça a l’Escola Municipal de Música amb la meva feina a l’altre centre docent”. Aquesta situació, puntualitza, no s’havia produït mai. “Per aquest motiu, vaig presentar una petició per escrit sol·licitant que es revisés la situació i que es busqués una solució per continuar a la meva plaça fixa. La resposta va ser negativa”.

Paral·lelament a aquest procés,  prossegueix, aquest estiu es va publicar una convocatòria pública de diverses places de professorat de diferents especialitats. Inicialment, entre aquestes places hi figurava una plaça de Piano A2, corresponent a la seva plaça, a la qual havia sol·licitat reincorporar-se. “Aquesta irregularitat administrativa va ser reconeguda per l’alcalde en una reunió personal i va ser posteriorment rectificada mitjançant decret”. En tot cas, es convoquen noves places de professorat i, després de més de vint anys de trajectòria no pot reincorporar-se finalment, perquè li marquen un horari incompatible amb l’altra feina. Per tant, “finalment, em veig abocat a presentar la renúncia a una plaça fixa que mai no havia tingut la voluntat d’abandonar”.

Tot plegat, manifesta, li ha generat “una profunda sensació d’injustícia i de menyspreu envers la meva trajectòria professional”. A banda,  conclou, “considero legítim preguntar-me si el conjunt d’aquestes actuacions podria arribar a ser constitutiu d’una situació de mobbing o, com a mínim, si han contribuït a generar un entorn laboral que m’ha fet sentir perjudicat i sense alternatives”.