“No som ni empresaris, ni assalariats, ni autònoms, però tenim tota la vida aquí”

No són ni empresaris, ni assalariats, ni autònoms, ni tenen més família al país. Ell és francès i fa 35 anys que viu a Andorra. Ella és argentina i en fa 12 que és al país. “Sempre hem anat treballant” en l’àmbit de la restauració i el turisme, explica ella. I fa gairebé un any van tenir un nadó, “el que sempre havíem desitjat i planificat”. 

Per aquest motiu, van anar estalviant durant molt de temps per no haver de treballar durant uns mesos i després fer-ho, però de manera puntual i no a temps complet, perquè el seu fill sempre es pogués quedar amb algun dels dos i no haver de portar-lo a una guarderia, “ja que creiem que no és el millor”. Des del gener ell estava apuntat a una empresa de treball temporal i feia feines de durada determinada. “Fins aquí tot genial -diu-, és el que havíem triat i tot i que a vegades era dur, ho anàvem portant prou bé.” 

Com que ara el nadó no depenia tant de la lactància a principi d’aquest mes ella va començar a treballar netejant apartaments turístics per hores i estava a prova. Total, que amb aquesta situació, “em vaig quedar sense feina (no m’han acomiadat) però em van dir que com que s’havien cancel·lat  totes les reserves, no hi havia feina”. No es va atrevir a preguntar molt per por que l’acomiadessin, ja que va trucar a Inspecció de Treball i li van dir que com que estava en període de prova, si l’empresa volia acomiadar-la ho   podia fer “tranquil·lament.” I el seu marit està desocupat perquè tot just ara estava en un procés de selecció per entrar a treballar en una empresa d’alimentació i li han dit que de moment “està tot aturat”. 

Abans de l’anunci d’entrada a tràmit parlamentari de la llei òmnibus, va enviar un missatge a la pàgina de Govern i després va trucar al 188. Li van dir que aquí no hi ha atur, ni ajudes si estàs a l’atur i que havia de trucar a Afers Socials. Ho va fer i li van dir que mentre en tingués “he de tirar d’estalvis, que quan em quedin uns 600 euros al compte que els ho digui, abans no”. 

Ara mateix, no és que no vulguin treballar, insisteix, “és que no tenim possibilitat de fer-ho  i no sabem si tindrem ajudes”. A l’abril es quedaran sense la CASS si no cotitzen un sou com a mínim. Després de tants anys vivint i cotitzant, “no és just que no tinguem cap ajuda les persones que no som ni assalariades, ni empresàries, ni autònomes”, conclou.

“Ens hem quedat en el no-res”
Tot just dos o tres dies abans del que alguns anomenen ja el “divendres negre” (13 de març) a una temporera argentina i a la seva parella que treballaven en la mateixa cadena hotelera els van fer signar una extensió del contracte fins el 12 d’abril, ja que se’ls acabava el 15 de març. La majoria ho van signar però el que no sabien és que el divendres negre havien de tornar a signar però per rescindir l’ampliació de contracte. I el 95% de la plantilla ho va fer. Els van pagar el sou fins el 15 de març, tot i que entre la quitança i els dies de festa van percebre pràcticament l’equivalent a un mes de sou. 

L’empresa, a causa de la crisi del coronavirus, “ens va dir que ens podíem quedar gratis als apartaments que ens facilitava durant la temporada. Però ja n n’han sabut res més i cada dia que passa, aquesta treballadora i tots els que s’han quedat es veuen privats d’algun servei. Així, els han tallat la 'wifi' i els amenaçaven amb deixar-los sense calefacció. De moment els estaven facilitant menjar dels productes que es podien fer malbé. “Hi ha companys que han mirat de posar-se en contacte amb l’empresa”, també han trucat a la policia que els diu que no pot fer-hi res. 
“Sembla de pel•lícula”, però el cas és que “ens hem quedat en el no-res”, assegura aquesta temporera. En alguns dels països d’origen dels qui encara restem aquí –Xile, Mèxic, Colòmbia i Perú- “ja no et deixen entrar si no tens bitllets de tornada”. I per molts d’ells és angoixant pensar que potser surten d’aquí però es poden quedar atrapats en un aeroport i això significa “entrar en un focus infecciós”.