“No tanqueu el Palau”

Els canillencs no conceben una parròquia sense Palau de Gel. És impensable, sostenen. I així ho han deixat clar en la mobilització que ha tingut lloc aquest dijous just davant del complex. Han estat unes 200 les persones que s'han unit a la cadena humana per demanar a totes les parts que trobin una solució per poder gaudir de l’únic espai de trobada i activitats del poble i també l’única pista de gel del país. S’adreçaven al Comú de Canillo i a la propietat, principalment. Però també al Govern, perquè és un equipament “de país”, defensen. El clam ha estat unànime: “No tanqueu el Palau.” Mares, pares, esportistes, mestres, infants, gent del poble... Tots ells, llanterna en mà, per defensar un espai de vida i una icona de la parròquia. La concentració ha estat a punt de convertir-se en manifestació quan els congregats han descendit fins a la carretera general, l'han tallat durant pocs minuts mentre els conductors s’unien amb les botzines a les consignes, i han començat a avançar pel mig de la via en direcció nord. Poques passes han fet, ja que la policia els ha demanat caminar per la voravia. I així ho han fet, sempre sota el crit “No tanqueu el Palau”.

La Verònica Farrero ha estat membre de la junta del club d’hoquei i de la Federació d’Esports de Gel, jugadora i mare de dos jugadors. “Vaig fer un projecte a llarg termini amb la junta i el club molt maco i que desaparegui el Palau és que desaparegui l’hoquei. Que desaparegui la il·lusió dels nens i una part del poble”, remarca. Recorda que el club va fer 30 anys l’any passat i té ara el rècord de membres (110). Lamenta que la ciutadania hagi conegut que el contracte no es renovava massa tard i demana al Comú que faci el possible per negociar i mantenir el Palau. “Estem aquí per ajudar en el que es necessiti”, diu, i afegeix que si es perd la instal·lació “a Canillo ho perdrem tot. Hem fet una comunitat aquí”.

L’Agustí viu a Canillo i la família juga a hoquei. Remarca que el Palau és un punt de reunió i també un atractiu turístic. Considera que s’hauria d’haver actuat “fa anys” per evitar arribar a la situació actual perquè “com tanqui, el poble se’n va a la merda”. En això coincideix Santi Garcia, que exposa que moltes associacions i clubs en depenen, a més de ser un motor econòmic i un servei a la societat. Critica que el Comú “ha tingut molts anys [per a les negociacions] i ara fan tard” i observa que “si té pressupost per fer ponts també n’ha de tenir per mantenir aquestes instal·lacions”, al mateix temps que els retreu que es vulguin “posar la medalla”. “No ens podem permetre el luxe de perdre aquest símbol de Canillo i símbol de país”, conclou. En el mateix sentit s’expressa Alexia Ratés. Diu que “és el cor de la parròquia però també del país” i demana al Govern que es pronunciï. A més troba “molt lamentable que no ens n’hàgim assabentat com a parroquians fins un mes i mig abans”. La filla es va inscriure al curs de piscina i ara s’assabenta que potser l’1 de gener no podrà acabar el curs. Retreu la inacció del Comú i les demandes de la propietat. “No és veritat que la pandèmia ens ha canviat perquè li donen 7 i en vol 15”, deplora.

Elena Pintado espera que les dues parts puguin trobar un punt intermedi. Que el Comú faci un gest i quant a la propietat, “si s’han passat 30 anys amb calderilla, suposo que pot fer un augment una mica mòdic. No fer el salt cap a l’euro en època de pandèmia i de poc ingrés”. La Malvina, la Katy, la Gabi i l’Agustina són tres mares d’infants usuaris del Palau. Aquest dijous hi han estat per intentar salvar-lo perquè “després d’aquest any complicat, si a més ens trauran el Palau, és una tristesa”. Totes elles coincideixen que és un lloc simbòlic: perdre’l “seria com si tanqués Caldea”.

Miquel Naudi creu que l’equip comunal hauria de dimitir. “Són 30 anys que tenim el Palau i ara, per una mala gestió del Comú, això està de cara a deixar-se’l perdre”, diu, i remarca que dos consolats abans s’hauria hagut de començar a negociar. També es mostra crític amb les prioritats del Comú: “Menys ponts i més Palau. Primer s’ha de començar pel Palau i després, els ponts” tibetans. A l’últim, insisteix que el Govern hi hauria d’intervenir perquè és el Palau de Gel d’Andorra. De la seva banda, la Laurence veu “impensable que desaparegui perquè és un bé per al poble, per als nens, i per a les famílies de Canillo”. És mestra a l’escola francesa i a la seva feina observa la funció social que desenvolupa el complex. Al seu torn, la Sandra diu que un tancament seria “desastrós perquè els nens es quedarien sense activitats. Això és la mort del poble. Si desapareix, Canillo no tindrà cap punt de reunió, i això és molt greu per al poble”. Totes dues demanen al Govern i al Comú que actuïn pel bé del país.

A la concentració també hi era la consellera d’Objectiu Comú Dolors Cabot, que hi ha pres part com a ciutadana. “Hem de lluitar tots i aquí hi ha una manifestació del poble que vol que això tingui una continuïtat”, ha dit. Cabot espera que les parts es puguin apropar i ha conclòs que “institucionalment de vegades hem d’abaixar el llistó”.