El fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, no consideraria “descabellat” que s’aprovés una reforma del Codi Penal que inclogués la possibilitat de tornar a castigar amb cadena perpètua alguns criminals.

Les lleis penals espanyoles ja no preveuen aquesta pena, que s’aplicava en època franquista. Boné critica també la reforma del Codi Penal, que considera  “tíbia i poc efectiva” en alguns punts, com ara el càstig a un multireincident.

El ple del Congrés dels Diputats va aprovar el 29 d’abril la reforma del Codi Penal, just al moment en què el Partit Popular ha recuperat l’antic debat de la cadena perpètua. ¿Què en pensa?
Personalment, em sorprèn que s’hi posi objeccions des del punt de vista constitucional, quan és perfectament admissible. A més, amb les modificacions que es va fer l’any 2003 gairebé hi ha la cadena perpètua, ja que es pot arribar fins a 40 anys de presó, que en el 90 per cent dels casos constitueixen cadena perpètua.
Ha desaparegut la redempció de penes per treballs, que era el principal problema ja que es condemnava el delinqüent a 30 anys de presó i després només en complia 8, i això ara no passa. La cadena perpètua és un debat que l’ha de fer la societat. A mi no em sembla descabellat que s’aprovi una reforma així, sobretot per castigar crims monstruosos, però això han de decidir-ho els polítics a través d’un debat llarg i calmat, no quan surti als mitjans de comunicació.

El nou Codi Penal endureix les penes en els delictes relacionats amb la corrupció, el terrorisme i els abusos sexuals, i se suavitzen en el cas del tràfic de drogues i la venda ambulant. També es preveu acabar amb la impunitat d’aquells que reincideixin en els petits furts...
Considero que la reforma del Codi Penal és tíbia i s’ha quedat curta pel que fa a sancionar la multireincidència amb un possible ingrés a presó el cap de setmana. L’objectiu era retirar de la circulació tots els dies de la setmana les persones que han comès reiteradament faltes de furt. Fer-ho només durant dos dies no sembla una mesura del tot efectiva; però bé, per alguna cosa es comença.

En els casos de condemnats per delictes sexuals o violència de gènere es preveu un seguiment després de complir la condemna. ¿És útil aquesta vigilància?
És útil i necessària, sobretot pel que fa als delictes sexuals, ja que són els que més es repeteixen. A més, no només vigilen, sinó que també reeduquen i ajuden a la reinserció en el món laboral. Tot i això, és complicat vigilar tothom perquè suposa un cost elevadíssim per a les arques públiques. La solució és no generalitzar i aplicar la llibertat vigilada en aquells casos en què sigui més necessària.

¿Per què creu que es redueixen les penes en els casos lleus de tràfic de drogues?
El fet de reduir la pena imposada a un acusat de tràfic de drogues té com a principal objectiu buidar els centres penitenciaris, ja que fins al 25 per cent dels empresonats ho estan per aquest motiu. És per això que en els casos menys greus es rebaixa la pena de tres anys a un any i mig de presó. D’aquesta manera, si l’inculpat no té antecedents es deslliurarà de la presó. Jo no la trobo del tot justificada, aquesta decisió. A més, tindrà un efecte retroactiu. És a dir, molts dels empresonats actualment per delictes menors de drogues sortiran al carrer.

¿A partir de quants grams un traficant sí que pot entrar a presó?
La legislació no dóna un criteri quantitatiu, i per això es pot produir una disparitat als territoris. És a dir, que mentre que uns admetran com a màxim per deslliurar-se de la presó el tràfic de tres paperines, per a altres la quantitat serà més alta o més baixa. Espero que la fiscalia general doni criteris orientatius d’enjudiciament sobre com cal actuar.

La majoria de penes imposades per delictes de trànsit es castigaven fins ara amb treballs de servei a la comunitat. ¿És una bona mesura?
Amb el nou Codi Penal, en el cas dels delictes de trànsit des­apareix l’obligació d’imposar sempre treballs de servei a la comunitat. Fins ara es castigaven amb presó o bé amb una multa acompanyada de treballs. A partir d’ara es decidirà només entre una de les tres opcions, és a dir: presó, multa o treballs. Fins ara el model era problemàtic ja que normalment se sancionava amb multa i treballs, i per tant hi havia una saturació en els treballs i, a més, moltes vegades aquest càstig no tenia gaire sentit.

¿A la demarcació de Lleida hi ha molts grups organitzats?
A Lleida no es pot parlar de grups organitzats, ja que la majoria de les condemnes per associació il·lícita s’han imposat a persones que venien de fora. Per exemple, els teloners, que es dedicaven a robar camions a les carreteres lleidatanes, venien de Barcelona, i aquell grup que es dedicava a robar en polígons de Tàrrega estava instal·lat a la costa de Tarragona. Realment, de grups organitzats que estiguin instal·lats a Lleida no n’hi ha o són pocs.

¿Costa enxampar-los?
La reforma el Codi Penal facilita les coses en aquest sentit, ja que el delicte de robatori és molt difícil de demostrar, si no és que els enxampis cometent el furt. A partir d’ara, se’ls podrà acusar d’associació il·lícita si es demostra una certa relació delictiva a través de trucades telefòniques o de possessió d’objectes robats i d’eines per cometre un robatori. En aquest sentit, s’agafa en part el model de la integració a ETA. Si es demostra que algú forma part del grup terrorista, se li poden imposar sis anys de presó sense que hagi participat directament en cap atemptat.

¿Els delictes contra la propietat continuen sent els principals a Lleida?
Sí, aquí i a tot l’estat espanyol. A Lleida la meitat dels delictes que es cometen són contra la propietat. L’any passat es va obrir 14.789 diligències prèvies per aquest tipus de delictes a la demarcació, cosa que suposa un 50 per cent del total.

¿Què es pot fer per lluitar contra els robatoris agrícoles?
Les zones agrícoles estan desprotegides i hi ha objectes, com eines o tubs de reg, que tenen un valor relatiu al mercat. El principal problema per a les víctimes no és tant el cost del material sostret com la pèrdua de dies de producció per tenir l’explotació aturada. Els mossos d’esquadra estan investigant on van a parar els objectes robats per aturar aquests robatoris. Si ningú compra els objectes, els lladres deixaran de robar-los. És més efectiu aquest mètode que vigilar els camps, ja que són terrenys extensíssims i és impossible garantir una vigilància constant.

¿Falten funcionaris als jutjats o en sobren?
Més que un problema de quantitat, jo crec que el problema és organitzatiu. Cal que hi hagi mobilitat, que quan faltin treballadors en un jutjat per un assumpte concret es puguin traslladar des d’un altre. Sobrar-ne, no en sobren. Per això cal que es mantingui els que hi ha i que quan hi hagi una baixa, es cobreixi. A Cervera, per exemple, hi ha dos funcionaris. Si un falla, cal substituir-lo fins que torni.