Només dos ossos de passada

Coneixíem fa uns dies que el projecte europeu LoupO ha identificat almenys 70 ossos al Pirineu des del 2019. Algun d’aquests exemplars va passar per Andorra? Doncs sí, com a mínim un parell. Ho sap de primera mà el cap de la unitat de fauna del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Jordi Solà. En concret, al Principat se’n va detectar la presència d’un el 2020 i d’un altre, el 2021, si bé anteriorment ja se n’havia registrat el pas d’algun altre. Segons Solà, sempre se n’han vist quan encara hi ha neu, els mesos de març i abril, a la zona d’Ordino tocant a França. I per què allà? “Perquè a l’oest és on tenim més a prop la població més important d’animals”, apunta, i especifica: “des del Pallars fins a la Vall d’Aran”. En aquest sentit, explica que els ossos tenen una àrea de distribució molt gran i “els que volten més són els mascles”. I és que l’àrea de distribució de tots els ossos dels Pirineus és de 6.500 quilòmetres quadrats. Així doncs, “és normal que algun passi per Andorra”. 

Pel que fa a l’època de l’any, el cap de la unitat de fauna exposa que és el moment en què els ossos surten de la hibernació i  comencen a moure’s. Pel tècnic, segurament eren mascles joves. Ara bé, no es van trobar mostres ni de femta ni de pèls per poder fer una anàlisi genètica. 

Solà vol puntualitzar que d’ossos al Pirineu “n’hi poden haver més” dels 70 identificats. De fet, cada any el que es fa és anar corregint les dades anteriors quan es posa en comú el que s’ha recollit, i quan es comparteixin les dades del 2021 s’acabaran d’afinar els registres. Així, per exemple, cal descomptar els que se sap que han mort, en concret, tres, una ossa i dues cries. També se sap que d’entre els 70 registrats, 8 eren femelles amb 15 cries. Igualment sabem que la setantena d’ossos són fruit de la reintroducció de l’espècie que es va fer primer a França i posteriorment a Catalunya amb algunes femelles als anys noranta. Ara, l’únic exemplar que hi havia quan es va decidir fer-ho i que estava a la zona de Navarra i Aragó, “ja no es detecta i es dona per mort”. La decisió de reintroduir l’espècie es va prendre perquè té un alt valor ecològic i emblemàtic: “ha estat als Pirineus sempre”. Abans, explica el tècnic, es perseguien, es caçaven i s’enverinaven pels danys provocats a la ramaderia, i com que es feia sense limitacions, va propiciar la pràctica extinció de l’os.

Novetat de LoupO
Solà posa en relleu que aquest no és el primer programa per identificar ossos, i explica que als  Pirineus totes les administracions que tenen competència en aquesta espècie fa anys que van constituir el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru als Pirineus (GSTOP) que es reuneix un o dos cops l’any per posar en comú les dades recollides relacionades amb l’espècie. Unes dades registrades a partir d’un seguiment dels animals que pot ser de dos tipus: “oportunista”, com el que es va donar en el cas del Principat, quan un ciutadà veu un os i avisa o bé al departament de Medi Ambient o bé al cos de banders “i ens desplacem per veure si es troben femtes o pèls que permetin efectuar l’anàlisi genètica”. 

El seguiment també pot ser sistemàtic, quan els ossos passen a prop de certes  zones, es rasquen als arbres i deixen pèl, que es recull per analitzar-lo genèticament i identificar l’animal. La novetat fonamental de LoupO és la unificació de metodologies, ja que les administracions franceses i espanyoles en feien servir de diferents “i era difícil comparar resultats”. Per aquest motiu, des de la Universitat Autònoma es va posar en marxa aquest programa amb la finalitat de tenir un mètode genètic comú i ara “tots parlem la mateixa llengua”, assegura el cap de la unitat de fauna. 

No sabem com actuar
Si ens trobem amb un os, què hem de fer? Solà fa notar que amb la desaparició de l’espècie “hem perdut cultura de com actuar amb aquests animals”, en canvi a Astúries, que en tenen 200 o 300, la població sap com actuar. Pot ser perillosa una ossa amb cadells, cridar l’animal, perseguir-lo o voler atrapar un cadell. L’os ens detecta amb l’olfacte a un quilòmetre, així és que si ens topem a l’animal cal parlar tranquil·lament i no tenir por si es posa dempeus, ja que ho fan per veure millor, ja que tenen la vista pitjor que l’olfacte. En cap cas hem de perseguir-lo per fer fotos, sinó avisar els tècnics.

De moment, no s’ha detectat cap llop a Andorra 

El llop és una espècie molt més difícil de detectar. Ho explica el cap de la unitat de fauna, Jordi Solà. A això, s’hi ha d’afegir que als Pirineus n’hi ha pocs. En concret, se n’han vist vuit des del 2019, quatre dels quals a Catalunya. Segons detalla Solà, es tracta d’animals erràtics que genèticament s’ha vist que venen de la zona dels Alps italians o francesos i que fan molts quilòmetres. “Es tracta d’individus sols que s’allunyen de les poblacions d’origen”, exposa. Aquí a Andorra no se n’ha detectat cap. De tota manera, no es pot assegurar que no n’hagi entrat cap, però donat que a Catalunya se n’han vist a la zona del Cadí, es considera que queda lluny de territori andorrà.