Sant Julià de Lòria i Ordino són les dues úniques parròquies que, tot i que amb matisos, compleixen amb l’objectiu anhelat ja fa anys pel ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i fixat per la Llei d’economia circular de situar el consum d’aigua de boca en 150 litres per persona i dia.

Així es desprèn si més no de les dades recollides en l’Inventari i quantificació de la despesa hídrica per usos del Principat d’Andorra corresponent a l’exercici 2024, fet públic pel departament de Medi Ambient, on es posa de manifest que l’any passat el consum d’aigua a Sant Julià de Lòria va ser de 138 litres per habitant i dia, mentre que en el cas d’Ordino es va situar en els 147 litres.

Amb tot, cal tenir present, i aquí el matís, que aquestes xifres corresponen únicament al cabal d’aigua facturat i no tenen en compte el cabal captat, i per tant les pèrdues de la xarxa, que en ambdues parròquies s’estimen que són de l’entorn del 40%. Així, si es comptabilitzen aquestes pèrdues, el consum d’aigua per habitant i dia s’eleva fins als 231 litres a Sant Julià de Lòria i fins als 245 a Ordino.

En el cas d’Encamp, el consum mitjà per habitant i dia va ser l’any 2024 de 159 litres, una quantitat que es duplica en el cas de la xarxa del Pas de la Casa, on el consum mitjà va arribar a 350 litres per habitant i dia. D’acord amb les pèrdues de la xarxa, calculades en un 40% en la xarxa d’Encamp i en un 13% en la del Pas de la Casa, els consums s’elevarien fins als 265 litres, a la xarxa d’Encamp, i fins als 402, al Pas de la Casa. Amb tot, l’informe admet que la despesa hídrica per càpita al Pas de la Casa “és de mal calcular a causa del gran nombre d’hotels, al nombre de places hoteleres ocupades i al consum atribuïble d’aigua de cada turista i visitant”. 

Pel que fa al consum global a la parròquia, per una població de 13.200 persones, en concepte d’aigua de xarxa, i sense comptabilitzar les pèrdues de la xarxa, va ser de 191 litres per habitant i dia. Si es té en compte tot el cabal captat, el consum mitjà per càpita del 2024 es va elevar fins als 288 litres per habitant i dia, 13 litres menys que el 2023.

A la capital, el consum mitjà per càpita del 2024 va ser de 217 litres, xifra que, amb les pèrdues, estimades en un 29%, s’eleva fins als 304 litres per habitant i dia, mentre que a Escaldes-Engordany el consum mitjà va ser de 216 litres, 270 atenent les pèrdues de xarxa.

En el cas de la Massana, quant a la xarxa del Comú, el consum mitjà per càpita va ser de 218 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 364 litres si es tenen en compte les pèrdues de xarxa. Les dades massanenques inclouen també la xarxa d’aigua potable de Vallnord-Pal Arinsal, que l’any passat va subministrar fins a 11.558 metres cúbics d’aigua, dels quals 5.604 corresponents al sector de Pal i 5.954 al d’Arinsal.

Finalment, la parròquia de Canillo, on és més complicat determinar un consum mitjà a causa de l’elevada existència de xarxes paral·leles veïnals i el gran nombre d’hotels, va registrar l’any passat un consum mitjà de 324 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 594 litres si s’hi afegeixen les pèrdues de xarxa, estimades en un 40%. Tot i aquestes xifres, Canillo va aconseguir reduir el consum mitjà d’aigua per habitant i dia en 39 litres, en base al cabal facturat, i en 54 si es té en compte tot el cabal captat.

Consum global
Si es té en compte el global del país, el consum d’aigua domèstica per habitant i dia es va situar en 208 litres l’any passat (si es considera únicament el cabal facturat), un 3,7% menys respecte dels 216 litres per habitant i dia que es van consumir el 2023. No obstant això, si es té en compte el cabal captat, i per tant les pèrdues estimades de la xarxa, la despesa d’aigua per habitant i dia es va situar en els 313 litres, en aquest cas dotze litres menys que el 2023.

D’altra banda, pel que fa a la despesa d’aigua total durant el 2024, va ser de 101 hectòmetres cúbics, 23 més respecte als 78 hectòmetres cúbics de l’exercici 2023, dels quals 12 correspondrien a consums consumptius (despesa domèstica, termalisme, industrial, agrícola i ramadera) i 89 a consums no consumptius (usos hidroelèctrics, l’aqüicultura i la fabricació de neu artificial). D’aquesta manera es pot constatar que els consums totals van augmentar un 29% l’any passat respecte de l’exercici anterior.

Així mateix, dels 101 hectòmetres cúbics d’aigua extrets l’any passat, el 85% va ser per a la producció d’energia hidroelèctrica (FEDA i Nord Andorrà), un 10% per a aigua de consum de boca, i el 5% restant es distribueix en aigua de reg, canons de neu, ramaderia, termalisme, piscifactoria i el Centre de Tractament de Residus.

Respecte al recurs hídric disponible en el conjunt d’unitats hidrogeològiques s’ha calculat que seria de 298 hectòmetres cúbics, de manera que se n’hauria extret el 33,8%.