Durant el curs passat es va notificar nou casos d’assetjament escolar al ministeri d’Educació. Nou casos d’un total aproximat d’11.000 alumnes que formen part de tots els centres escolars dels tres sistemes educatius. Una xifra que no es pot comparar amb cursos passats, ja que són les primeres dades des que es va activar el protocol de prevenció, detecció i tractament de l’assetjament escolar. Dels nou casos, vuit van quedar resolts en el mateix curs, “és a dir es va tancar l’expedient d’assetjament perquè hi va haver una millora de la situació, i en un encara s’està treballant perquè encara es detecta una situació de fragilitat”, va explicar Gregori Gutiérrez, inspector d’educació i coordinador del grup de treball que ha elaborat el protocol contra l’assetjament.
A demanda de la comissió d’Educació del Consell General el 2011, es va plantejar quins procediments utilitzava cada centre per actuar contra l’assetjament escolar. “Es va detectar doncs que calia un protocol únic per a tots els centres dels tres sistemes educatius”, va indicar Gutiérrez. Entre setembre i octubre del 2012 va començar a funcionar aquest protocol únic en una fase de prova pilot per anar aportant modificacions de millora. És per això que el 2014-2015 és el primer curs de què es tenen xifres i dades concretes de casos d’assetjament conforme a aquest nou protocol. Després de tres anys de trajectòria, des del ministeri d’Educació s’està reflexionant per elevar a decret aquest protocol de prevenció, detecció i tractament de l’assetjament escolar. “Durant aquest temps el protocol ha estat molt útil perquè utilitza indicadors, i veiem que funciona. Si l’eleves a format de decret hi dónes un altre pes i entra a formar part del marc legal”, va justificar Gutiérrez. L’inspector d’educació va apuntar altres plans o protocols que han ascendit a la categoria de decret, com és el Pla nacional contra la drogodependència, el decret de l’absentisme i també el protocol d’actuació en infants amb risc.
Quin és el protocol
És important saber que quan es parla d’assetjament escolar ha de ser entre alumnes. Quan un centre detecta un possible cas d’assetjament disposa d’un qüestionari, tipus enquesta, en què figuren indicadors de detecció per esbrinar si és o no un cas d’assetjament. En cas que doni afirmatiu, s’ha de notificar al ministeri.
Cada centre ha de disposar d’un equip d’intervenció tipus que en qualsevol possibilitat d’assetjament ha d’actuar a prop de la víctima, del o dels agressors i de les seves famílies per avaluar si és assetjament. En cas que sí que es doni, s’activa el pla d’intervenció i ha d’actuar i informar les famílies. “Cada pla d’intervenció varia segons el cas, es pot fer xerrades o entrevistes individuals, per exemple”, va comentar Gutiérrez. Aquest equip d’intervenció de cada centre escolar fa el seguiment de cada cas fins que desaparegui la situació d’assetjament.
El coordinador de l’equip de treball del protocol contra l’assetjament va explicar que no es pot fer una comparativa del baix índex de casos que es donen a Andorra en comparació amb altres regions veïnes, perquè el Principat té altres peculiaritats “com ser petit i que tothom es coneix”, va dir.
Ara, però, i després de tenir xifres concretes de casos d’assetjament escolar durant el curs passat, sí que es podrà tenir una comparativa de si han anat augmentant o disminuint aquests casos durant els propers cursos.
Des del ministeri d’Educació no s’ha volgut determinar de quins centres o sistemes educatius són els casos d’assetjament que s’han notificant al·legant motius de privadesa.
¿Què s’entén per assetjament escolar?
La definició d’assetjament escolar, sempre entre alumnes, s’ha basat en el concepte de Dan Olweus, expert en bullying reconegut internacionalment. L’assetjament escolar es dóna quan hi ha una agressió repetida en un llarg període de temps i amb una clara intenció de ferir o espantar la víctima. Es produeix a més un desequilibri de poder que porta a la indefensió de la víctima, i en alguns casos a aïllar-la. A més a més, també pot comportar repercussions en altres àmbits de la vida de la víctima.
