Prudent es mostra l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, a l’hora de referir-se a les declaracions del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i la ministra Conxita Marsol, empenyent els treballadors que no trobin llar al Principat cap a les zones veïnes, és a dir, fonamentalment cap a l’Alt Urgell. És ja “una realitat”, admet el batlle. “Un tema complicat i que ja estem patint a la Seu, no ja per les declaracions en si sinó perquè la realitat ens porta cap aquí, perquè ja s’està produint aquesta pressió” de població desplaçada des d’Andorra. Si s’hi sumen els estudiants d’INEFC-Pirineus i els nous funcionaris −”que tot està molt bé”−, provoca tensions de lloguer a la ciutat. 

És, insisteix Barrera, “una qüestió molt delicada, que ja va sortir en la campanya [electoral de les municipals del maig] i que no s’ha resolt en els últims anys perquè no s’han fet les polítiques actives que calien” per absorbir “com a mínim en part” aquesta pressió. Ni per crear habitatge assequible (no sols social) ni per disposar de nous terrenys per construir, hi afegeix. Recorda que l’urbanització de l’Horta del Valira −on s’ha arribat a anunciar la construcció de fins a 900 habitatges− es va iniciar al 2008 però fins ara mateix “no shi ’havia portat la llum”. Així que a la Seu “estem constipats, tenim un problema i creixerà, perquè continuarà baixant gent que treballa a Andorra, seguiran arribant estudiants d’INEFC... i tant de bo que per molts anys segueixi passant això, però hem de buscar la manera que la pressió baixi”. 

Serveis, sense problemes
De moment, puntualitza, no es generaran problemes en altres àmbits, com l’acollida d’infants al sistema escolar. “Ara mateix només hi ha sol·licituds per obrir una aula a la llar d’infants”, exemplifica, i hi hauria capacitat. Com en altres serveis bàsics, com escombraries. 

Una altra cosa és la situació específica dels fronterers, amb casuístiques i problemes concrets. Cert, assumeix, que el consistori necessita una regidoria que se n’encarregui. Ha existit, però com de joguina: es limitava a organitzar el workshop ocupacional. Caldrà posar-se les piles. 

També hi ha la qüestió del transport públic (exclòs de cap subvenció que en limiti el preu), de les cues per accedir al lloc de feina, de la salut. “Jo mateix he estat fronterer i sé el que és pujar i baixar cada dia, els desavantatges que té, i hem de fer polítiques actives per millorar la qualitat de vida” del col·lectiu. Té la Seu capacitat per negociar? Per acceptar més població a canvi de millores en determinats àmbits? “Cadascuna d’aquestes qüestions depèn d’una administració diferent”, respon el batlle, i “l’Ajuntament no té les eines, més enllà de fer d’aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats”.  En tot cas, recorda, és un col·lectiu amb molt de pes −un de cada tres treballadors de la Seu i comarca és fronterer− i les xifres creixen. “S’ha de tractar tot plegat amb una sensibilitat especial; el tema de l’habitatge és molt sensible, especial, i l’hem de treballar bé”. 

A la comarca
L’arribada de nous residents, no obstant, no queda circumscrita a la ciutat sinó que s’estén als pobles de la comarca. “No és res de nou i sí que es percep”, apunta l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós. “Cada municipi té la seva realitat, i molt diferents allà on hi ha molts nuclis de població”, puntualitza, però nuclis situats a  peu de carretera (la C-14 en el seu cas, però igual seria per als de Valls de Valira a la vora de la N-145), “sí que ho notem, no tant als pobles més a la muntanya”. En el seu cas, l’inici de l’èxode ja es va detectar en acabar la pandèmia, explica. “Venien buscant casa amb jardí i als pobles bàsicament tenim buides cases velles al centre del  nucli, coses que no cotitzen gaire”. Amb tot, s’han vist lloguers que “en alguns casos en qüestió de dos anys han doblat el preu, de tres-cents a sis-cents euros, fruit precisament de la gent que baixa des d’Andorra”. No mà d’obra nova sinó “gent que portava anys vivint-hi i ara no arriben a pagar el lloguer, i això tenint dos sous correctes”.  I reflexiona també Lladós que, percebent ja com s’enfilen els preus, si la Seu ha quedat declarada municipi tensionat en termes de preus de l’habitatge,  també ho són els pobles adjacents. 

En qüestió de serveis? “Nosaltres, per exemple, som un poble que no podem créixer urbanísticament, les nostres normes de planejament no ens deixen, i com que no podem fer construccions noves, els serveis estan dimensionats per als que som”, adverteix. I  en aspectes com les criatures? També inicien el camí fronterer ben aviat, escolaritzats a Andorra.