La Neula és com un peluix, tota de cotó, que diria Juan Ramón Jiménez. És una pollina de raça catalana nascuda en terres urgellenques: ella i la mare pasturen felices per la finca de Pere Miquel Parés, compromès amb la necessitat de mantenir una raça que corre un cert perill −o un perill cert, si no s’hi posa remei− de desaparèixer. No hi ha un cens exacte dels exemplars que corren per Catalunya, explica Josep Lluís Piqué, secretari de l’Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC), però probablement es tracta a penes d’uns centenars, uns vuit-cents a tot estirar. Xifra que encara entra en el rang del perill d’extinció. 

Amb aquesta consciència (i l’èxit que fa dos anys va tenir la Fina durant les caramelles, la mare de la Neula), la Germandat de Sant Sebastià posa el seu granet de sorra: “Nosaltres treballem per conservar les tradicions i el patrimoni cultural, oi? Doncs això en forma part”, recorda des de l’entitat en Santi Ripoll. “Històricament, dins de tot l’imaginari de les caramelles ja hi era present la ruca, com veiem en fotos antigues”, continua: “guarnida, era la que anava carregant les recompenses que rebien els cantaires”. “Així que per tot plegat, tant per les caramelles mateixes com per la importància que aquests animals van tenir sempre al nostre territori”, van decidir incorporar-la al cor. On tothom és benvingut: desafinar és el requisit primordial, en feia broma el director dels cantaires, Lluís Obiols, seguint la ben nodrida rua que dissabte es muntava pels carrers cèntrics i animava el mercat. 

La Neula, una ruqueta encara de pocs mesets −va néixer la primavera passada−, ja va demostrar dissabte el seu poder d’atracció i segurament es convertirà en l’estrella del cor. “No n’hi ha gaires, no, i és important aconseguir que es mantingui la raça”, apunta el propietari dels animals. A banda, hi afegeix, és una espècie molt útil en el manteniment de pastures, i comenta: “on no arriba el ramat, arriba l’ase, i la pastura combinada de diverses espècies és molt efectiva”. A banda, i això és prou desconegut, apunta Parés, veterinari de professió, “la burra és una gran protectora del ramat, davant d’un atac d’os o llop, es gira i comença a donar guitzes”.  Això en totes les races, tant la catalana com les altres. 

Quines són les característiques de la raça catalana? Són animals de gran talla, amb pèl negre amb els extrems aclarits i l’entorn del morro i els ulls encerclat de blanc. A banda, tenen un caràcter “excepcionalment bo”, molt dòcil. Bé que ho van demostrar dissabte entre la gentada. La gran va aguantar amb tota la paciència mentre que la xica, tot i un pèl més nervioseta, també acceptava acostaments i carícies.  Finalment, és una raça rústega, molt útil per a la gestió de muntanya. No totes ho són, puntualitza Parés, “i per això jo dic que són les races senyores de les races asinines del món”.  

La decadència en el nombre d’exemplars és fruit de l’abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals: no sols eren emprades per a feines elles mateixes, sinó que, sobretot, les ruques eren destinades a la producció de mules i matxos, gràcies a la seva gran talla. En aquest sentit, la raça catalana era molt apreciada en altres països europeus, on s’exportava. De fet, també la va posar al límit de la desaparició a Catalunya de tants animals com es venien fora per millorar altres races. 

“Era l’eina dels nostres avantpassats, a cada casa n’hi havia”, rebla des de l’AFRAC Josep Lluís Piqué, agraint el “gest” de la Germandat, i l’oportunitat de fer una mica de difusió “i veure entre tots com podem fer-ho per conservar la raça”. 

Una de les petites esperances, el petit repunt que s’està registrant, va lligada a la utilització d’aquests animals per a usos recreatius: els establiments de turisme rural comencen a tenir-ne perquè els visitants puguin fer excursions. La seva docilitat, el caràcter tan amable, que “es deixin estimar”, en paraules de Piqué, ho facilita. Tot i això, “estaria bé que s’anés promocionant la seva cria, se li’n donessin usos”, des de la neteja de finques o el treball en petites explotacions a l’asinoteràpia, apunta idees. En tot cas, “tenen moltes utilitats, però s’han de potenciar, i actes com el de la Germandat sempre ajuden”.