Taula rodona per commemorar el Dia mundial de les muntanyes amb convidats de luxe: Ramon Niell i Anna Echeverría, investigadors d’Andorra Recerca i Innovació, la tècnica especialista en climatologia, Lucía Rivero, i la directora de medi ambient i sostenibilitat, Sílvia Ferrer. No hi va faltar el secretari d’Estat de Transició Energètica, David Forné, com aquell que diu, acabat d’arribar de la COP28. A la sala de l’Art Hotel una vintena de persones amb algunes cares conegudes. La novetat? Endinsar-se en els canvis que està provocant el canvi climàtic –valgui la redundància–  a partir d’una mena de joc participatiu en el qual podies dir la teva. Això és el que tenen de positiu les noves funcionalitats digitals. I per als que no estaven tan avesats a les modernitats tecnològiques hi podien intervenir a la manera tradicional: aixecant la mà i exposant la cosa. 

Memorable la intervenció d’un senyor del públic, el qual s’havia quedat esparverat en veure com aquí, sí aquí, els tractors baixen fins a la llera del riu i bomben l’aigua per regar cultius i horts. Segons el senyor, “a baix portarien a la presó” a qui fes cosa semblant, però a Andorra és una pràctica que fins ara s’ha fet i s’ha vist com a normal, tot i que més aviat que tard haurà de canviar. I és que els efectes del canvi climàtic es deixen sentir i cal reescriure les regles del joc. I allò que fins ara es podia fer i no passava res, ara no es podrà fer perquè l’aigua “és de tots” i “qualsevol captació haurà d’estar regulada”. Paraula de Sílvia Ferré. I, a més, ves per on, caldrà també prioritzar els usos que se’n fa i el primer d’ells, com d’altra banda semblà lògic, és l’aigua de boca. La resta seran secundaris. Ep! I la sequera espanta i a la Massana hi va haver un toc d’alerta aquest estiu.

Reescriure les regles del joc per anticipar-se i poder pal·liar algunes de les conseqüències del canvi climàtic  o bé per adaptar-se a la nova situació és el denominador comú que van compartir experts i públic durant una hora llarga. Quin fenomen ens preocupa més? Doncs segons els presents, les inundacions es van situar en primer lloc, seguides dels incendis, esllavissades i allaus. Les inundacions, sí. Hi estem ara més exposats tenint en compte que la fosa de neu s’avança, que és intermitent i que ja no la trobem només a final de temporada. Sense anar més lluny fa quatre dies mal comptats ja n’hi va haver una i de la poca neu caiguda. Cal estar atents. Una altra observació exposada: les barbacoes cada vegada es tanquen a l’estiu durant períodes més llargs i també a parròquies altes. Heus ací, una acció preventiva. I com aquestes, hi va haver una desena de qüestions relacionades amb producció de renovables i espècies invasores (o no tant, segons Niell). Regles noves per a temps nous. Allò de renovar-se o morir, ara es fa més evident que mai.