Núria Duró dirigeix l'Escola Agrària del Pirineu: setanta alumnes l'últim curs, la meitat romanen interns, entre els matriculats acostuma a haver-hi un grapat d'andorrans cada any, especialment en les activitats eqüestres, detalla. Però a banda de la formació reglada, prop d'un miler de persones relacionades amb el sector primari desfilen cada any per cursos i formacions puntuals amb l'objectiu d'obrir-se portes al camp. És el primer punt del recorregut: en una de les aules hi ha personal d'una empresa forestal que han d'aprendre a utilitzar maquinària específica, ginys molt costosos, amb un simulador.
El camp no té relleu, acostuma a dir-se. Però també es flaira cert moviment de retorn al sector primari, una mena de neoromanticisme? És el que perceben aquí? "Sobretot als cicles formatius, sempre hem tingut alumnes que comencen amb setze anys, però també gent adulta, amb ganes de reinventar-se", respon Duró mentre mostra l'aula formatgera: "Molts cursos per a persones que es volen iniciar i per a gent que ja pilota una formatgeria i es vol perfeccionar". Un "taller vivencial": aquell dia els tocava salar.
Ja que hi som, preguntem per aquest centre de recerca de la llet i el formatge, convertit en un dels cavalls de batalla política. "Però ja tenim aquí, a casa nostra, un institut de la llet i els productes lactis de Catalunya". L'acullen a l'Escola, tot i que es gestiona externament, i en breu, es faran unes jornades, precisament amb la idea de donar-lo a conèixer. "Finalment, és una oportunitat més per aglutinar tota la gent que hi ha al sector". O la màxima possible. "En resum, es tracta d'unir esforços per fer entendre a la societat que la llet no té per què ser dolenta i ajudem a revitalitzar el sector". Fins a tal punt estan calant les reticències?, li preguntem amb sorpresa. "Els ramaders ho noten, i tant! Fins i tot els missatges d'odi, la gent que arriba a entrar a explotacions per boicotejar-les". No és que sigui gaire general, precisa Duró, però resulta "molt distorsionador". Per tant, l'institut era una demanda del sector. Institut, i escola, com a punt de trobada, volen tornar a la societat la idea que la llet és un bon aliment, i més quan es tracta de producte de proximitat.
En aquest moment, la conversa coincideix amb l'entrada de vedells del Centre de testatge de la bruna dels Pirineus. Ramats des de la Vall d'Aran fins al Ripollès. Intenten obtenir uns exemplars de raça bruna més purs possibles i conservar-la, apuntalar els barems que facin que els animals siguin més productius. Cada ramader en porta dos o tres, i en total sobrepassen de llarg la trentena. "L'escola acaba sent l'olla on es fa el xup-xup de totes aquestes iniciatives, que són del sector".
Va més enllà de la formació pura i dura, recalca. "No som un centre d'ensenyament a l'ús", enmig de les deu hectàrees aproximadament per on s'estenen les instal·lacions, entre set i vuit de terreny cultivable, apunta, mentre un professor (divuit al cos docent, en una plantilla de 35 persones, entre els quals el personal de finca, l'administratiu i el necessari per atendre la residència) s'atansa a comprovar els recs de maduixes orgàniques (i les dona a tastar: una delícia).
Abans es feia de pagès, de ramader, i molt pocs tenien una formació específica. "No és que no tinguessin formació: es formaven a casa", matisa. "Tenien tota la família, tots els veïns, per fer la transmissió de coneixements. Però què passa cada vegada més? La tecnologia avança ràpidament i cada cop hi ha menys gent a les cases, als pobles, per donar aquest suport, ja és més difícil el treball cooperatiu, que era com abans funcionaven els pobles". Aquí tenen tot el sentit les escoles agràries; sovint ofereixen jornades tècniques molt específiques, d'un sol dia, o de formació a distància: al pagès, al ramader, no li és fàcil deixar l'explotació per assistir a cursos llargs. Fa no gaire completaven una formació d'ús de motoserra adreçat a dones, o amb gestió d'empreses turístiques, o itineraris concrets. "I propostes tan concretes com el saddle fitting". Perdó? Es tracta de l'ajustament correcte de la sella del cavall.
"Seguim fent formació purament agropecuària, com al curs 1979-80, quan es va crear, però ens diversifiquem. Al principi teníem un centenar d'alumnes, cent futurs pagesos; a finals dels noranta no hi havia prou alumnes, les últimes promocions acabaven cinc o sis alumnes al cicle formatiu". És la manca de relleu de què es parla? Més aviat, puntualitza, que els que s'hi dediquen no ho fan a temps complet. Ho explica Duró mentre mostra l'hort: a banda dels fruiters, molta petita fruita, mores i gerds, però també aromàtiques. "I els alumnes aprenen a fer-ne productes, de manera casolana, perquè els alumnes de forestals, per exemple, vegin quines opcions ofereix el bosc, més enllà de la fusta".
Ara comença l'estiu i els alumnes marxen. Molts calen a l'explotació familiar. A l'escola tampoc no poden abaixar la persiana: cal collir fruits, mantenir les instal·lacions. Aquesta dedicació constant, amb escassos períodes de repòs, acaba foragitant molts d'aquells neorurals que s'hi atansen sense saber què els espera. "I sense cap vinculació prèvia amb el sector, sense unes terres, és molt complicat establir-t'hi". Però no impossible, i sort d'ells en molts casos, per reobrir explotacions que es tancaven, conclou.