Donant les gràcies a les mares, a les padrines, a les 130 lauredianes que van signar per demanar el dret a vot de les dones. És una majoria absoluta perquè les sis parròquies que hi havia en aquell moment van totalitzar 378 firmes. I allà, al vestíbul del Centre Cultural Lauredià estaven algunes d’elles, fregant els 100 anys, o els seus familiars. 

Tot envoltat d’emoció, història compartida i de retroballes pel significat de l’acció cívica i silenciosa de recollida de signatures i per la presentació una sala plena com un ou, que van fer les nou artistes –Naiara Escabias, Montserrat Altimiras, Mònica Armengol, Joana Baygual, Mercè Ciaurriz, Maite Luque, Neus Mola, Núria Morcillo i Gemma Piera–, de l’exposició que es pot veure des d’ahir a la Sala Sergi Mas, Dones Clau per a la història d’Andorra: Les sufragistes andorranes. 

Val a dir que és una mostra que ha passat per les altres parròquies, però que a Sant Julià de Lòria es va enfocar d’una manera diferent. Es van recuperar els fulls amb les signatures i amb una tasca entre alquimista, detectivesca i grafològica es van anar desxifrant les protagonistes. 

En un primer moment, va ser cosa, entre altres, de l’Antonio de cal Guardiet, de la seva dona, la Pilar Rich o de l’exsecretària del Comú, Marina Besolí. 
Després ja va ser tasca de la corporació amb una autèntica tasca de formigueta que plantejava diversos problemes. Dones que signaven amb un gargot, altres que ho feien amb el nom de la casa i algunes amb el cognom del marit. Finalment, la majoria es van poder desxifrar amb la col·laboració també de molts lauredians. De les 130 se’n van identificar 122.

No van faltar el discurs institucional dels cònsols. Començant per Cerni Cairat, amb avantapassades signants de Cal Sisquet del Xesco, i el lliurament a les homenatjades o als seus familiars d’una carpeta amb les firmes i amb una litografia numerada de l’artista Sergi Mas inspirada en una fotografia d’una dona exercint per primera vegada el dret a vot a Andorra el 1971, simbolitza el vincle entre art, història i identitat laurediana. 

Cairat va recordar les dificultats que suposava a l’any 1967 anar de casa en casa demanant a les dones que firmessin. Va destacar que el Comú que encapçala és paritari, amb sis consellers i sis conselleres, i va destacar que “aquest acte neix de l’art, de la sensibilitat i del compromís d’unes artistes que han sabut recuperar la mirada i la memòria d’aquelles dones valentes”. Segons el cònsol major, “el millor homenatge que podem fer a les sufragistes és continuar el camí que elles van iniciar fa 57 anys”.

La cònsol menor, Sofia Cortesao, per la seva part, va mostrar el seu agraïment a les dones i famílies presents, subratllant que “el gest de totes aquestes dones va obrir portes i va sembrar drets”.

El 15 de maig del 1968 tres lauredianes –Montserrat Jordana Fiter, Francesca Mandicó (Madame Martí) i Carme Travesset Travesset– van presentar la sol·licitud al Consell General per reclamar el dret de vot. El passat mes d’abril les impulsores del vot femení van rebre al Consell General la distinció de l’Orde de Carlemany per part del Govern, 58 anys després que es presentés la sol·licitud perquè s’autoritzés la recollida de firmes per demanar el vot femení.