‘Okupacions’: I ara què?

Ahir, matí de mercat a la Seu, no calia parar gaire l’orella per sentir, en passar pels carrers del centre històric, com entre veïns i comerciants es repetia el tema de conversa: el ple de dilluns al vespre, on un nodridíssim grup de ciutadans van exposar al consistori els problemes amb què conviuen a causa de les ocupacions –neteja a banda–. Satisfets amb les explicacions del consistori? Promeses de mesures? Alguna reunió per concretar en perspectiva?  Doncs la resposta més contundent és la recollida de signatures engegada ahir a la tarda per expressar la “més profunda indignació” per “l’augment de violacions de domicili i usurpacions” que es viuen a la ciutat. Exigeixen també més vigilància i control per part de policia local i mossos i acabar “amb la passivitat amb què s’actua”. 

Al marge, no obstant això, hi ha opinions que donen un grau de confiança. “A veure com respira l’Ajuntament, deixem-los fer i donem un marge”, apuntaven des de l’Associació de Veïns de Capdevila, amb “esperança que tot millorarà”. Menys confiada es mostrava una altra veu: veïna i comerciant del carrer Canonges, el seu home va resultar lesionat en un enfrontament per evitar una okupació. A plena llum del dia. “Jo formo part de l’Associació de Veïns del Nucli  Antic i fa ja un any que esperem una reunió amb l’Ajuntament; no en tinc gaires expectatives”. Personalment, puntualitzava en conversa amb el BonDia, al ple “no vaig veure cap implicació per part de l’Ajuntament, davant la gravetat de la situació, la resposta no em va semblar suficient”. Malgrat les “moltes històries” que els ciutadans van relatar:  “No és un sol cas”, insistia. 

Lesions
Però el de la seva família sí que és un cas particularment greu, perquè hi ha hagut lesions pel mig: el seu home ha acabat amb un braç enguixat. “Per sort, havent-hi lesions, podrem presentar denúncia i una demanda d’allunyament” contra la persona que les hauria provocat, el mateix que va intentar accedir il·legalment a un habitatge de Canonges, cosa que la intervenció dels propis ciutadans va evitar. 

Com va anar tot plegat? La matinada de dijous a divendres passats, bona part del carrer es va despertar a causa d’un terrabastall causat per cops molt forts: unes cases més avall d’on ja hi ha un immoble okupat, estaven intentant entrar en una altra casa. Un bastiment, relatava, acabada de rehabilitar. Els veïns  van trucar a la policia. Fins i tot una senyora es va desplaçar fins a les dependències de la policia local, des d’on la van redirigir als mossos i aquests la van informar que havia de trucar al 112. 

La intrusió no es va materialitzar en aquell moment. Però cap a les deu del matí, tot el carrer va veure com a plena llum del dia es produïa un nou intent. L’home de la nostra interlocutora va baixar cap allà després de veure també arribar el propietari de l’immoble. Es va produir una forta discussió durant la qual el veí va ser colpejat “amb una vara de fusta de dos metres”, explicava la muller del lesionat, que afirmava que és sols un episodi del malson que viuen des de fa anys. A l’okupa el van acabar foragitant els mateixos residents, amb crits des dels balcons. 
Després d’haver viscut aquest penós incident, la veïna i comerciant es mostra molt escèptica respecte a l’Ajuntament. “Finalment, nosaltres hem d’emprendre accions judicials particulars”. 

El que coincideixen a lamentar els veïns és la manca d’actuació policial, com destaquen en el text que figura al full de signatures. “Sabem que a la resta de la Seu aquest problema també hi és, però al nostre carrer és més concentrat i es fa més evident”, hi afegien. 

Continuen apuntant que “la gent del nostre carrer no som rics. El que tenim prové de molt esforç, a vegades esforç acumulat en diverses generacions. Segur que com la resta de veïns de la Seu i de tot arreu” i per contra, “pel que sabem els okupants no són població vulnerable, que rebi prestacions socials” sinó “gent que vol viure a càrrec dels altres”. 

Acabat el ple, una de les assistents feia la pregunta del milió: “Bé, hem buidat el pap. I ara què?” Al consistori, diuen des de l’Associació del Centre Històric “són conscients” de la problemàtica, “però què hi farem?”, es preguntaven. “Perquè si estan lligats per la llei, que treballin per canviar-la”. Hi ha un sentiment de “decepció” i que “en dos anys la situació s’ha descontrolat, com anàvem avisant”.