Les cabines telefòniques, inventades per William Gray als Estats Units el 1889, tenen el seu encant i per això han atret molts novel·listes i cineastes. Serà per la discreció que permeten als usuaris, o per la idea de ser un espai plantat en mig de la vorera o de la plaça. 

Aquests telèfons de previ pagament han protagonitzat pel·lícules mítiques com el migmetratge La Cabina d’Antonio Mercero, Els ocells d’Alfred Hitchcock, on tothom s’amaga a les cabines telefòniques per protegir-se dels atacs dels ocells, o Última trucada, protagonitzada per Colin Farrell en el paper d’Stu Shepard, un arrogant publicista en plena carrera ascendent.

El ràpid creixement de l’ús del telèfon mòbil i l’increment de les xarxes com a vehicles d’interacció social ha accelerat la modernització de les comunicacions empenyent les cabines al desús. Les generacions actuals les veuen com una versió prehistòrica dels seus telèfons mòbils, després de la desaparició dels cassets, les cintes de vídeo Betamax i VHS o les guies telefòniques. 

Les que queden a Andorra representen un record del passat i del paisatge urbà d’altres temps. Encara que avui gairebé no s’utilitzin, conserven un valor simbòlic i patrimonial que ens connecta amb la vida d’abans de l’era digital. 

Al Principat, els resten  només dos anys de vida, ja que la intenció d’Andorra Telecom és retirar-les totalment a començaments del 2028, tot i que el seu nombre s’ha anat reduint progressivament. L'any 2010 n’hi havia 250 i l’any passat eren la meitat, 125 i el servei és deficitari. 
Abans d’iniciar la retirada, l'empresa parapública va fer un estudi sobre com s'havien gestionat les cabines telefòniques en altres països, com per exemple Suècia, Anglaterra, França, els Estats Units, Alemanya, Malta o el Japó, entre altres. Bona part d'aquests indrets van optar per desmuntar-ne la gran majoria, però algunes les han mantingut de cara el turisme, o fins i tot  les han reconvertit.

Espais d'intercanvi de llibres,  com amb la darrera cabina de Barcelona, punts d'informació turística, col·locació de desfibril·ladors i instal·lació de cobertura telefònica a dins  són alguns exemples de la nova vida que se'ls ha donat. A Nova York ara són lloc d'intercanvi de llibres, punts d'accés wifi o punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. A Berlín, algunes cabines han passat de l'estatus de relíquies a llocs d'intercanvi d'objectes tot promovent l'economia circular. Més a prop, a Andorra la Vella   per exemple, el Comú va posar un desfibril·lador just a la cabina que hi ha davant del centre comercial Pyrénées.

L’abril del 2025 es va convocar al BOPA el concurs pel desmuntatge i retirada d’habitacles de cabines públiques d’Andorra Telecom que es va adjudicar a l’empresa andorrana Companyia Andorrana de Projectes i Construccions (Capicsa) per 98.306,97 euros.

Les últimes que quedaran dretes seran en alguns punts molt concrets, com a Llorts, el Pas de la Casa, el Port d’Envalira, la de l'estació Nacional d'Autobusos (ENA) o la del Santuari de Meritxell, ja que en èpoques de molta afluència turística hi ha un bon volum de trucades.

Així, doncs, els queden pocs dies a les cabines per penjar el telèfon de l’última trucada, per passar a esdevenir punts d’informació amb pantalles intel·ligents, màquines amb refrigeris o, simplement, una peça de museu. Clark Kent ja no tindrà on canviar-se per vestir-se com Superman i els personatges de Matrix tampoc podran deixar el món real. 

Les cabines són una icona dels carrers, del cinema, dels nostres records i de les nostres vides. Han estat sempre allà, acompanyant-nos en silenci i esperant el moment per a donar-nos un cop de mà per fer aquella trucada de socors, d'informació, d'amor, de desesperació o de felicitació. El temps i l'evolució les ha abocat al desterrament més absolut i el 2028 a l'extinció total.

S’acaba una etapa per a una generació que per por de quedar-se tancats en una cabina trucaven posant un peu a la porta.