On poden instal·lar-se els escaladors que acampen (alguns en llargues estades) a prop del Roc del Rumbau? Fins ara ho han estat fent en una parcel·la on podien aparcar lliurement pel temps que s’hi estiguessin. Però aquests dies han aparegut uns cartells diguem-ne que de confecció artesanal (poc més que un full de paper fotocopiat i enganxat a un arbre) en els quals se’ls convida a abandonar el lloc i reubicar les caravanes a l’aparcament que l’Ajuntament va habilitar precisament per a aquest fi. Fins aquí semblaria tot corrent. Però no. En primer lloc, per l’estupefacció que va causar entre els mateixos escaladors aquest avís. Tampoc quedava clara en un primer moment l’autoria dels cartells. El tinent d’alcalde (i pròxim candidat a l’alcaldia), Joan Puig Bellido, confirmava al BonDia que sí, que efectivament havien estat col·locats per la brigada municipal. “Potser la idea no ha estat un encert absolut però tampoc no ha estat del tot malament”, considera. Perquè l’objectiu final és “posar ordre enmig del desordre”. 
Però encara hi ha més, perquè als esportistes el pàrquing municipal no els acaba de fer el pes. I dels seus interessos es feia ressò el regidor de l’oposició, Toni Mas (Compromís). Escalador ell mateix entén les seves necessitats i els inconvenients que suposa el trasllat. “El pàrquing es troba lluny dels llocs d’escalada, és un forn, donada la manca d’arbres que facin ombra efectiva al voltant i es troba envoltat de granges a escassos metres, que en funció de corrents d’aire i usos, fan la zona desagradable fins i tot per als amants de l’autenticitat rural”. Demana, també, que es reconegui la tasca que, voluntàriament, han estat realitzant els escaladors per netejar i rehabilitar la zona (de fet, van posar en marxa una campanya de micromecenatge), que l’estiu passat es va veure afectada per un incendi. “M’omple d’alegria veure tanta gent tan implicada a Rombau després de l’incendi.  Molta feina i moltes hores dedicades al reequipament, a purgar moltes vies, millorar l’accés a la paret, fer de nou el camí i treure fusta cremada”, insisteix Mas, que aprofita per recordar que “el foc va deixar al descobert el deplorable estat dels camins d’accés, que van obligar els bombers a jugar-se la vida, un cop més, com si el pèssim estat dels nostres boscos no fos ja parany suficient”. 
Puig Bellido insisteix, per la seva banda, que el pàrquing habilitat per a les autocaravanes compta amb els equipaments necessaris: aigua i electricitat. “És cert que no té ombra, més que un arbre emblemàtic que hi vam plantar, però hem demanat una subvenció per plantar-ne més”. És clar que trigaran a créixer. 
Apunta també que la zona on s’instal·len els escaladors està molt propera a un complex hoteler, Can Boix, i “els cartells els hem posat per intentar descongestionar la zona”, apunta, per prosseguir recordant que “ells tenen una vida totalment diferent de la gent que va a l’hotel: pengen roba, posen cadires i taules..., un desordre”. No hi ha cap reglament que prohibeixi l’aparcament, el cartell es va plantar a títol de suggeriment. I als escaladors els desagrada l’olor de la granja veïna al pàrquing? “Però estem en zona rural”, recorda, per apostar per “fer conviure els diversos usos”. Inclosos el de l’escalada? “Sí, hem d’intentar conviure tots”, insisteix, per matisar que “aquesta muntanya està ja molt explotada amb això de l’escalada, però és de propietat privada i si ells ho accepten, res a dir”.