No descobrirem avui que trobar aparcament en aquest país és gairebé un esport de risc. Milers d'andorrans lluiten cada dia per aconseguir aquells escassos metres quadrats que serviran de refugi del carruatge durant la jornada laboral, i l'objectiu principal, és clar, és descobrir la valuosa parcel·leta el més a prop possible de la feina. Molts són els que assoleixen l'objectiu i poden gaudir del dia amb certa tranquil·litat, però n'hi ha d'altres que passen un autèntic calvari quan arriben al pàrquing i veuen que el seu lloc ja està ocupat i que ara ves a saber què en faran, d'aquell tros de ferralla. Però bé, en general, imagino que tothom ja té ben estudiada la seva zona i localitzats o intuïts els possibles espais alternatius per si de cas falla el principal o habitual. Ara bé, com ja deuen saber, aquest nostre Principat en té una altra, de particularitat. Resulta que les obres d'aquí i les obres d'allà converteixen els aparcaments en una mena de rotativa aleatòria en què, segons el dia, estan alliberats o no. Però, per si de cas això no fos prou, encara pot passar una altra qüestió...

Per explicar-la, ens centrarem en el cas concret de l'aparcament Roureda Tapada, situat al carrer que du el mateix nom, al poble de Santa Coloma. Compte, però, ja que no estem parlant d'un pàrquing comunal, és a dir, amb barrera, sinó que és un espai obert de zona verda. Fins aquí, tot bé. Però què s'ha de fer per aparcar correctament –o legalment– en una zona verda? Exacte, treure un tiquet. I on? Doncs en algun dels parquímetres que acostumen a haver-hi pels voltants, és clar. Més preguntes. I què passa si la màquina no funciona? Doncs que vas a una altra. I si no n'hi ha més? Exacte. Barra lliure. 

Sembla que l’aparell està avariat des del passat Sant Joan i que, presumptíssimament, el motiu de la incidència hauria estat un cop d’ampolla que li hauria clavat algun descerebrat. Bé, realment, tant és. El cas és que la maquineta no funciona des de fa més de tres mesos, i la gent que està acostumada a aparcar-hi, pagant evidentment la seva estada, troba l'aparcament envaït per altres vehicles, ja que sembla ser que, com que el parquímetre està espatllat, no els posen multa. Per tant, el que en un primer moment podria ser una bona notícia –pàrquing gratis!– s'ha convertit en un autèntic calvari per a molts treballadors de la zona, ja que, a més, un dels altres aparcaments que hi havia per la vora, també de zona verda i que de tant en tant solucionava el problema, se l'han menjat les obres.

Certes veus diuen haver conversat amb algun dels nous inquilins de l'espai, els quals són veïns de la zona, i resulta que molts ja tenen un lloc on aparcar el cotxe, el qual paguen religiosament cada mes, però com que aquest els queda més a la vora i, sobretot, no multen... Compte, aquí no es pretén criminalitzar ningú, ni de bon tros; és perfectament comprensible aprofitar-se d'una situació que redunda en el teu benefici, evidentment. Però no deixa de ser curiós, o relativament injust, que una qüestió que es podria solucionar simplement arreglant la màquina hagi convertit el pàrquing de Roureda Tapada en una veritable zona vermella –que no verda– on cada matí sembla que, en lloc de jugar al joc de les cadires, juguen al de les places, i d'això, insistim, ja en fa més de tres mesos.