Tria complicada, la que van demanar a Amadeu Gallart, Lluís Salses i Javier Galindo: escollir els comerços que protagonitzen el documental 'Comerç i ciutat: una mirada històrica, present i futur'. Es presenta al vespre (20.30 hores), a la Immaculada
 
Si aquests són temps incerts, o durs, per al comerç local, com devien ser aquells en què la FAI corria per la ciutat i els tenia al punt de mira. O els del racionament dels petris temps del franquisme. Són alguns dels moments que desfilen pel relat que, al voltant del comerç alturgellenc, van  construint Amadeu Gallart, Lluís Salses i Javier Galindo, instituïts en improvisats (o no tant) historiadors. Aquest treball, però, és una carrera de fons i encara els queda: potser d'aquí a un any la tindran arrodonida, confia Gallart. De moment, l'Ajuntament de la Seu, a través de l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, ha fet un primer aprofitament de la seva recerca per demanar-los col·laboració en el documental Comerç i ciutat: una mirada històrica, present i futur, realitzat per la productora KTO en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell. S'estrena, dèiem, aquest vespre, amb una taula rodona per abordar els reptes d'aquest nucli d'activitat econòmica. 
 
El documental recull entrevistes amb aquesta desena, més un, de comerciants. "La tria era complicada, i podríem haver escollit altres onze perfectament i serien igual de representatius", admet Gallart. Però havien de mullar-se i van convidar aquests comerços que van de cal Bundacieta a Ca la Paca, la joieria Garxina o la llibreria Purgimon. Els criteris? Que estiguessin en actiu i que tinguessin "cert carisma, tant pel que representen com per la seva personalitat i pels seus precedents".  
 
Es tracta, així, de comerços històrics, gent amb molts anys d'ofici a l'esquena, generacions en molts dels casos, i que protagonitzen un documental que explora la seva visió del sector i de la ciutat, al mateix temps que fa palès les seves inquietuds. "Parlen de com s'insereixen en el teixit de la ciutat, de la relació que tenen amb altres botiguers, i d'un futur que els preocupa", apunta Gallart. En general, ja es veurà a l'audiovisual i taula rodona posterior, "coincideixen en una visió crítica de la situació i una certa por al futur", marcada aquesta pels reptes del món present, "ja no sols estar encerclats pels grans supermercats i la gran superfície comercial que és Andorra", reconeix Gallart, tot recordant que "jo mateix vaig ser comerciant de licors, amb molta relació amb el Principat". Però això a la Seu ha estat sempre així; una altra cosa és la venda en línia, que a vegades els posa contra les cordes. En alguns sector, és clar, puntualitza Gallart, "no crec que el forn Bullich pateixi massa per aquesta raó". 
 
El relleu
Una altra preocupació que tenen en comú és la del relleu. "Hem inclòs a la relació la drogueria Mestres, que ja no fa de drogueria, és cert, però ara mateix és l'establiment més antic de la Seu que continua obert". En el seu cas sembla que hi ha una nova generació que continuarà amb el negoci en marxa, igual que la formatgeria Eugène i la xarcuteria Boix: les seves ànimes mater es jubilen, però han trobat mans on deixar-ne les regnes. Un respir per a la ciutat, que no haurà de veure com tanquen portes botigues tan emblemàtiques, com va passar amb d'altres, la merceria Cal Muntó sense anar més lluny, que ha deixat una ferida molt visible al Carrer Major. 
 
De tot plegat, en parlaran en la taula rodona que, en acabar la projecció, moderarà Anna López, directora de l'Espai Ermengol. Hi haurà Juan Carlos Salses, de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU); Mercè García, de l’històric establiment Cal Bundancieta; i els tres investigadors.