La Institució Catalana d’Història Natural ha analitzat fins a 29 cavitats antròpiques disperses per les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, espais com bordes en desús, búnquers, mines, edificis abandonats o ermites, una relació en què es troben estructures com l’antiga torre Solsona.  Es tractava novament −i s’estan posant les piles a fons− d’estudiar la presència de quiròpters, és a dir, ratpenats, aquests animalons per qui molts senten certa antipatia i que des de l’entitat científica insisteixen a defensar com importants actius en l’equilibri de l’ecosistema i uns excel·lents bioindicadors. Els resultats han estat diguem-ne que sorprenents, si més no, per als llecs en la matèria, perquè han detectat “dos punts enormement rics i de prioritat absoluta per protegir, un dels quals és la torre Solsona, a Castellciutat”, explica Pere-Miquel Parès, veterinari i membre de l’esmentada entitat. El fet que sigui un espai relativament poc freqüentat facilita aquesta riquíssima biodiversitat, puntualitza. 
La recerca neix de la idea, proposa, que no n’hi ha prou amb un simple inventari de taxons, “sinó que cal interpretar la diversitat i la quantitat” d’aquesta biodiversitat. Tot i que la idea és investigar en tot tipus de cavitats, han començat per les antròpiques, és a dir, les construïdes per la mà de l’home. Després vindran les naturals, com les coves. “Hem aplicat un índex relativament nou, que també té en compte la vulnerabilitat”. Aplicant aquesta avaluació, els resultats apunten a l’esmentada torre Solsona, així com els búnquers, dispersos per la zona, com a refugis molt utilitzats per aquests animals, “i que requereixen la màxima prioritat de conservació”. Han sortit espècies tan singulars com el ratpenat gris, especifica, així com orelluts, tres espècies de ratpenats de ferradura. Aquestes en abundància, mentre que en quantitats mínimes han aparegut espècies forestals, com la barbastella. I no han detectat presència d’espècies clarament d’alta muntanya, com el verpestilio, que és clarament d’alta muntanya, puntualitza Parés. 
La recerca permet establir mesures de conservació i protecció. “No s’ha tractat d’una recerca que acaba amb un procés descriptiu”, puntualitza, sinó que ofereix eines per a la gestió de l’entorn. “Això seria interessant extrapolar-ho a la resta de comarques”, considera, i és per això que la institució ofereix, de cara a dijous de la setmana vinent, una reunió virtual però oberta, per presentar els projectes i, si és factible, trobar més voluntaris per continuar ampliant la recerca, reforçant el treball de camp, sota el paraigua de l’esmentada institució científica.