El director de la Unió Hotelera d’Andorra, Oscar Julian, afirma que l’entitat està buscant solucions a la guerra de preus que afecta el sector.
¿Quins són els objectius que s’ha marcat com a nou director de la Unió Hotelera?
Els objectius són molt clars. La tasca que va fer Joan Armengol com a director, amb la col·laboració de la junta de l’entitat, ha estat molt positiva i ha marcat uns objectius molt definits que considero que s’han de seguir fins que s’aconsegueixin. Un, per exemple, és incrementar el nombre d’associats.
¿Com està la fusió entre les dues associacions que hi havia al sector?
El procés de fusió entre la Unió Hotelera i l’ADHA va culminar fa mesos i ara ja està consolidat. Per això es pot dir que avui dia som l’associació que representa el sector de l’hoteleria i la restauració i volem arribar a una representativitat del 85% des del 60% aproximadament en què estem actualment.
De moment el que volem és demostrar als associats que la Unió Hotelera està fent coses, que està activa i treballa per l’interès de tots. Sabem que costa engrescar els membres del sector en un moment de crisi com el que tenim en aquests moments, però és la línia que hem de seguir. En aquest sentit, esperem ser consultats pel Govern en les decisions que afectin el sector i també treballarem en el si de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).
L’actual junta va expressar el seu desig d’implicar més els restauradors en l’entitat.
Quan es va constituir la nova junta es va donar molta importància al sector de la restauració i es va crear una comissió exclusiva per tractar les seves qüestions pròpies. És una línia en què volem continuar treballant i prova d’això són, per exemple, les jornades gastronòmiques Andorra a Taula, que durant tot aquest mes s’estan celebrant. I en el futur volem que aquestes jornades siguin encara més participatives, per exemple implicant-hi els restauradors a l’hora de marcar l’elaboració dels menús o les normes de treball, entre altres aspectes.
Aquesta vegada hi ha 27 restaurants que participen en les jornades i fins i tot hi ha
una parròquia, Encamp, en què no n’hi ha cap. ¿Quina valoració en feu?
En l’edició passada hi va haver 44 restaurants i en aquesta, 27. En aquesta ocasió, però, hem tingut menys temps per organitzar les jornades i hi ha hagut una sèrie de restaurants que ja tenien establertes altres previsions. Tot i així, els participants estan apostant molt fort per aquestes jornades i tots estan tenint unes vendes, en aquests primers dies, molt importants.
D’altra banda, és cert que a la parròquia d’Encamp no hi ha hagut cap participant, com tampoc n’hi va haver cap en la passada edició. Nosaltres fem la comunicació a tots els llocs igual i en cap moment hi ha discriminacions. El que voldríem, evidentment, és que hi hagués una representació de totes les parròquies. I un dels objectius que es vol aconseguir és que hi hagi un mínim de participació a totes les parròquies en la propera edició.
¿Quan estarà en marxa la central de reserves per internet que es pretén posar en marxa?
Més que una central de reserves, el que s’ha iniciat és el projecte d’un portal de reserves del qual tots els associats es puguin beneficiar. En aquest sentit es va crear una pàgina web, però sembla que no està tenint l’èxit que s’havia previst en un primer moment perquè hi ha una sèrie de mancances, com que a la pàgina li costa molt arribar a un posicionament o que en moments puntuals falta un banc de llits important. Per a nosaltres és important disposar d’aquesta eina, per donar un valor afegit més als restauradors i perquè la gent, quan entri a la web d’Andorra Turisme i de la Unió Hotelera, pugui accedir també a fer la reserva directament.
¿El futur passa perquè cada vegada hi hagi més contractacions a través d’internet?
És difícil fer una previsió. Tothom té la creença que la contractació per aquesta via anirà a més. Però ha arribat un moment en què el client s’està atabalant amb tanta informació, que hauria d’estar més filtrada o canalitzada per evitar situacions de conflicte. S’ha de tenir en compte que ara hi ha molts mercats i pots vendre Andorra des de diferents punts del món. De totes maneres, internet forma part de les regles del joc, que hem d’aprofitar al màxim, cosa que no vol dir que hàgim de perdre el client directe, que és molt més fidel que el que es mou per internet i busca més el preu que el producte.
¿Com valora la Unió Hotelera les campanyes de promoció que s’estan fent?
D’entrada, qualsevol acció que porti turistes és positiva. Hem passat de polítiques turístiques molt passives a unes altres de més actives, perquè anem a buscar els clients i piquem a la seva porta. Això ja és positiu, tot i que, evidentment, sempre hi ha aspectes que es poden perfilar. En aquest sentit, per exemple, considerem que hi ha d’haver més previsió a l’hora de fer les campanyes i es demana que hi hagi més planificació, cosa que ja es fa.
S’han de crear més atractius perquè vinguin més visitants.
Com més atractius tinguem, doncs millor, però hem de ser conscients que tenen un cost econòmic i no són immediats. Hem d’aprofitar, mentrestant, que tenim unes muntanyes magnífiques i un patrimoni natural espectacular que potser no estem explotant com hauríem de fer. Per això hem de posar l’accent en aquelles coses que ja tenim en aquests moments, per treure’ls una mica més de suc.
Un dels problemes tradicionals del sector és la guerra de preus. ¿Com es pot solucionar?
Aquesta és una qüestió conflictiva perquè tothom intenta conservar els seus nínxols de negoci. Es va iniciar un estudi l’any passat amb aquest nom i els resultats que van sortir són molt interessants. Així, s’ha parlat de la possibilitat d’establir un conveni de preus mínims per sector i per ubicació, i també que es pugui revisar la classificació hotelera actual. Ara per ara, el que volem és arribar a una graella de preus mínims amb què tots estiguin còmodes depenent del tipus d’establiment. Seria com una mena de pacte de cavallers en què haurien de participar tots els membres del sector.
¿Hi ha d’haver una moratòria hotelera, com es va dir?
Aquesta qüestió es va malinterpretar perquè, com que va coincidir amb l’assumpte de l’obertura econòmica, molta gent va pensar que el que es volia és que no vinguessin empreses de fora a obrir nous hotels. El que vol dir moratòria és que els nous hotels que es facin a partir d’ara compleixin, per exemple, unes condicions mínimes d’espai i dels serveis que han d’oferir. Una altra alternativa és que per fer un nou hotel hagis de comprar habitacions antigues, cosa que serviria també per actualitzar el parc hoteler i adequar-lo a les noves exigències.
¿Sobren llits hotelers en aquest moment al país?
No crec que sobrin llits, sinó que falten clients. Si traiem llits, perdrem també potencial turístic, i això no ens interessa. El que s’ha de fer és incrementar el nombre de les persones que pernocten al país.
El Govern té previst introduir canvis en la classificació. ¿Cap a on hauria d’anar aquesta classificació hotelera?
La classificació que tenim al país és relativament nova, i més que fer-ne una altra s’ha d’aconseguir que es respecti. Potser hi ha d’haver més revisions o més continuades. Però pensem que la classificació que hi ha ara, si està ben controlada, és correcta. Al principi hi va haver moltes inspeccions per posar en marxa la classificació, però ara són poc periòdiques i hi hauria d’haver més control del Govern d’una qüestió com aquesta.
La manca de mà d’obra qualificada és un dels problemes antics del sector.
El problema de tenir gent especialitzada el tenim, contràriament al que passa en altres sectors. L’hostaleria no té una bona imatge perquè té unes característiques especials, com per exemple que s’ha de treballar els caps de setmana i s’ha de tenir una disponibilitat horària, i a més durant anys no s’ha potenciat aquest sector com a oferta laboral de futur.
¿O sigui que els membres del sector han de continuar anant a l’exterior a buscar mà d’obra necessàriament?
Han d’anar a fora perquè aquí no tenen les persones que necessiten.
¿Què li sembla l’última quota d’immigració que s’ha aprovat, que permet contractar personal especialitzat però amb sous més alts?
Els membres el sector, quan tenen una persona qualificada que compleix uns requisits, li paguen el que correspon, i en tot cas més del que seria el sou base, ja sigui d’aquí o de fora. Els hotelers no volen haver d’anar constantment a l’exterior a buscar mà d’obra, sinó que els agradaria trobar-la al país. Però perquè això sigui així s’ha de promocionar l’hoteleria i que hi hagi formacions específiques.
¿Però el sector sempre ha tingut fama de pagar poc als seus assalariats?
Això és una cosa del passat, perquè el sector ha evolucionat molt. Actualment l’hoteleria paga uns salaris molt correctes, i similars als que es paguen al comerç o a la indústria.
Suposo que la formació en oficis del sector s’hauria de potenciar de cara al futur.
Sí, i més en un país turístic com és Andorra. L’ideal seria que hi hagués uns plans formatius i d’aquesta manera, per exemple, s’obririen les portes perquè gent que està a l’atur pogués trobar una ocupació a l’hoteleria. El Govern hauria de fer un primer pas i després les entitats privades també hem de donar suport a les formacions que es vulguin desenvolupar, i en aquest sentit la UHA està disposada a entrar en aquest joc com a primers interessats.
¿Què li sembla que aviat hi hagi allotjaments de turisme rural? ¿Pot afectar el sector de l’hoteleria d’alguna manera?
Aquest és un mercat amb un producte específic, i el fet que Andorra comenci a actuar en aquest àmbit és positiu perquè està tenint un èxit considerable en altres llocs i és una llàstima que aquí no s’hagi explotat fins ara. S’ha de tenir en compte, a més, que aquest sector no fa la competència a l’hoteleria, perquè tenen uns clients
diferents.
¿Com afectarà l’obertura econòmica el sector de l’hoteleria?
En aquests moments ja estan treballant companyies hoteleres estrangeres a Andorra, i possiblement n’han de venir més. Això ens ha de donar la motivació per ser millors en el nostre destí, que és el que coneixem. Sempre que siguin hotelers que sàpiguen fer bé la seva feina, serà bo que estiguin al país perquè realment estan a tot el món.
