Diari digital d'Andorra Bondia
Òscar Ordeig, regidor municipal de Compromís per la Seu
Òscar Ordeig, regidor municipal de Compromís per la Seu

Òscar Ordeig: “Andorra és un motor econòmic i la Seu ha de completar-ne el potencial”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Òscar Ordeig (Vic, 1978) encapçala el grup municipal de Compromís per la Seu. Analitza la situació en què la pandèmia va sorprendre la ciutat, amb un hospital mancat de recursos: no sols al març, sinó en aquesta segona onada que colpeja amb més força. L’altra font de preocupació general, l’economia, no el convida tampoc a l’optimisme, amb una comarca, l’Alt Urgell, convertida en la més pobra del Pirineu.

Comencem per avaluar com s’ha gestionat la situació sanitària a la Seu?
És una situació molt difícil al món i ningú no té solucions màgiques, sinó petites receptes. Però allà on s’han fet els deures van millor. S’han fet aquí? La resposta és que la pandèmia va arribar a la Seu amb llits tancats, amb la segona planta de l’hospital tancada, amb menys pressupost, menys especialistes, i els treballadors no poden fer la feina en les condicions idònies. Això porta que en situacions excepcionals, com aquesta, la capacitat de resposta no sigui la mateixa. Ara tenim un índex de rebrot molt disparat i sense alternatives sanitàries a prop.

A què es refereix?
Des de Compromís vam ser els primers a defensar que s’enfortissin els convenis de col·laboració amb Andorra, que aquell sigui l’hospital de referència, i això no s’ha fet.

L’hospital de la Seu està a punt de col·lapsar?
Més que això, tenim menys llits dels que necessitaríem, i no tenim UCI; per tant, per poc que arribin ingressos, col·lapsarà el centre. L’alternativa és Lleida i Barcelona, un perjudici per a les famílies, i a més a més, pot ser que tampoc no tinguin llits disponibles. Tots sabem com van les derivacions: primer atenen  la gent del seu entorn.

Aleshores?
Caldria un pla de contingència, amb més recursos i més personal a l’hospital, per enfrontar l’hivern que ens arriba.

S’havien habilitat més llits.
Vam fer un estudi de deu hospitals comarcals de Catalunya i vam arribar a la conclusió que és el que té menys llits per habitants de tots els analitzats. L’Alt Urgell és una de les comarques amb menys llits per habitant de Catalunya. Quan en altres llocs s’havien recuperat llits, aquí es va consolidar la pèrdua:  menys llits, menys pressupost, menys especialitats.

On rau la responsabilitat?
La gestió política dels darrers anys de l’hospital ha estat nefasta. Del president del patronat, que és l’Ajuntament, i de la Generalitat, que ha retallat primer i ha volgut reduir la cartera de serveis dels hospitals comarcals. I sort dels treballadors, que han compensat la falta de mitjans amb treball i vocació.

Proposa una solució?
Nosaltres sempre hem defensat la dotació dels hospitals de muntanya, perquè estan aïllats. Per a la Generalitat no han estat mai una prioritat.

I la dificultat d’atreure i fidelitzar els professionals?
Ja fa tres anys que presentem propostes al Parlament de Catalunya que s’aproven i s’incompleixen reiteradament. Un sistema d’incentius econòmics i d’altres tipus per als sanitaris de zones de difícil cobertura de les places: allotjament, dietes, complement específic...

El març va agafar de sorpresa, però com s’ha previst  la segona onada?
 La Seu té un greu problema de lideratge els últims anys. No hi ha projecte polític definit ni capacitat de governar. Això acaba afectant els temes essencials: assistència sanitària i social, perquè les persones grans han de marxar per accedir a una residència. És impresentable.

I econòmicament?
Tenim un greu problema a l’hora de crear riquesa i ocupació. No hi ha cap projecte definit, sinó una improvisació constant.  En l’àmbit econòmic la situació és dramàtica, o molt greu: som la comarca amb la renda per càpita més baixa del Pirineu, la més pobra, quan havíem estat la tercera més rica. La prioritat ha estat la independència.  

Com s’hi hauria d’actuar?
Vam posar sobre la taula la idea de mobilitzar un milió d’euros per ajudar empreses i famílies, per afrontar el moment immediat. Però s’ha de definir un projecte a deu anys. Amb promoció del turisme, cultural i de natura; fomentant que vinguin teletreballadors i digitalitzant tot el teixit productiu, i amb un nou projecte de reindustrialització. Hem de recollir el màxim dels fons europeus, aquesta partida de 150.000 milions d’euros.

Quines han de ser les relacions amb Andorra?
Nosaltres insistim que s’ha de crear una gran zona econòmica Andorra-la Seu per facilitar, a través de la UE, les transaccions econòmiques. Les zones de muntanya s’han d’interrelacionar, nosaltres tenim més a veure amb Andorra que amb Barcelona. Andorra és un motor econòmic i nosaltres hem de complementar el seu potencial.  La negociació amb la UE ha de facilitar que Andorra pugui créixer i sigui un bé comú. El futur va per eliminar fronteres administratives.

 

 

 

Ordeig
Andorra
motor
econòmic
Seu
complementar

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte