Va ser divendres cap a mitja tarda. Algun veí que no era lluny d’on queia va sentir com s’estimbava. Pum! Una ovella queia des d’una bona altura i quedava estesa, morta, als peus del penya-segat del Rombau. Precisament en la zona que fa no gaires setmanes els agents rurals deixaven barrada al pas mitjançant una cinta. Ahir, també a primera hora de la tarda, el cadàver de l’animal encara seguia al mateix lloc. Ningú no l’havia retirat. Tampoc els voltors s’hi havien pogut atansar encara: hi ha massa gent circulant per la zona (és una àrea d’escalada molt coneguda i transitada per esportistes d’arreu i aquests dies han estat propicis per fer una pujadeta) i els carronyaires no podrien espedaçar i menjar-se-la amb tranquil·litat. Finalment sí que, segons relatava algun testimoni, una quarantena d’aushaurien acabat fent-se un festí amb l’animal mort. El problema, hi afegia aquesta mateixa veu, és potser que el diclofenac utilitzat en medicacions dels ramats domèstics destrueix els ronyons dels voltors, cosa que els ecologistes han denunciat fins a l’extenuació. I al vespre les restes havien desaparegut finalment. 
D’on va sortir l’ovella ara estimbada? Ovelles extraviades, potser, estima un veí del poble. Als matins són a Rombau i a la tarda pugen a sobre del contrafort, així que no és difícil que alguna s’acabi despenyant. Una altra possibilitat és que la res formi part de l’anomenada “ramaderia en negre”, una altra capsa de pandora per destapar en aquest cas. “Però en tot cas, mentre els forestals no treguin el plàstic que hi han posat no es pot passar per treure-la”.
És un episodi ben curiós enmig de la tensió que ja porta setmanes de recorregut i que, d’alguna manera, enfronta els agents rurals amb els escaladors i alguns veïns de la zona, del qual ens fèiem ressò a les pàgines d’aquest rotatiu i que ha acabat arribant a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya perquè precisament és aquesta una zona particularment delicada: el Rombau aixopluga unes pintures rupestres delicadíssimes i que compten amb la protecció especial que hauria de garantir ser patrimoni de la humanitat segons la Unesco. Els gravats, no obstant això, estan molt propers a les vies d’escalada. També van quedar molt a prop del foc que es va calar a la zona ara fa dos estius, però van resultar  indemnes. L’intent de retirar fusta cremada va propiciar, aparentment, la intervenció dels agents rurals.