Difícil d’erradicar: als grups alturgellencs en xarxes socials segueixen apareixent persones més o menys desesperades que demanen que algú els empadroni a canvi de diners. El Sindicat Habitatge Alt Urgell es mostra molt preocupat pel problema
No va ser una allau, però sí un degoteig constant: a la paradeta que el Sindicat Alt Urgell va instal·lar coincidint amb la passada fira de Sant Ermengol va recollir queixes, situacions problemàtiques, dubtes de tota mena. Però una que continua sent recurrent, asseguren, és la relacionada amb els tràmits per empadronar-se. “Vam treballar bastant amb l’Ajuntament de la Seu per resoldre el problema i vam comprovar la seva predisposició a solucionar els problemes, però encara hi ha gent que continua trobant-se amb dificultats per empadronar-se”, explica el portaveu de l’organització. Aquí podria estar una de les causes més clares –picaresca a banda– perquè alguna gent acabi tirant pel dret i oferint diners a canvi de la cessió d’una adreça per formalitzar el tràmit. Que es doni aquesta situació, des del Sindicat venen a considerar l’Ajuntament com el “responsable moral”.
Malgrat aquesta bona voluntat que reconeixen del consistori, “continua havent-hi un retard en l’inici dels tràmits”. Un lapse de temps “que l’Ajuntament ens explica que és degut a certs barems que hi posen, com les persones per metre quadrat, que els fan saltar les alarmes”, tot i que, precisen des del Sindicat, “això en realitat no està regulat a cap normativa, però ens diuen que es deu a la casuística especial de la zona”. Igual que la cèdula d’habitabilitat, “que entenem que demanen per evitar fraus en el padró, però igualment demanem que els tràmits no s’allarguin tant”. Una altra de les demandes que continuen fent és que si és necessari que agents de la Policia Municipal es personin en el domicili per comprovar que realment la persona hi viu, “no ho facin uniformats, perquè estem parlant de persones vulnerables en alguns casos”. Tot i acceptar els controls que es considerin imprescindibles, demanen “empatia”. El padró, insisteixen, és la porta que obre l’accés a determinats drets, com ara l’assistència sanitària, i el tràmit imprescindible de vegades per regular un contracte laboral.
Des del Sindicat es mostren preocupats perquè l’auge que estan aconseguint les formacions polítiques d’ultradreta –i que a vegades arrosseguen en els discursos xenòfobs a les que no ho són– acabi limitant l’accés al padró, “que recordem que no és més que un llistat de les persones que viuen en cada municipi”, encara que “és cert que és el primer pas per accedir altres serveis”. La situació, recorden, no és exclusiva de la Seu.
Tampoc és exclusiu de la ciutat el reguitzell de problemes i disfuncions que els ciutadans els van exposar en aquell fòrum obert durant la fira pel que fa als lloguers: no són excepció les “condicions abusives en els contractes” que han d’assumir els llogaters. De quin tipus? El no retorn de la fiança és un dels més freqüents, igual que el cobrament indegut dels honoraris de les agències immobiliàries i, per descomptat, els “preus abusius”. Uns preus que, denuncien des d’Habitatge Alt Urgell, s’han enfilat vertiginosament en els últims dos anys: allà on un pis es podia aconseguir per uns tres-cents euros al mes, ara el mateix habitatge costa tranquil·lament el doble.
El Sindicat, que no pot “assumir la tasca assistencial que ens agradaria, no tenim recursos per acompanyar cas per cas”, expliquen, realitzarà accions formatives per ajudar a millorar el coneixement dels llogaters pel que fa als seus drets, apunten.
