La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran impulsa una campanya de promoció amb l’objectiu d’atraure professionals sanitaris al territori i donar a conèixer els avantatges de desenvolupar-hi la carrera professional i el projecte de vida. La intenció és posicionar el territori com una destinació professional atractiva per a metges, infermeres, professionals de la salut mental, tècnics sanitaris i altres perfils assistencials. El gerent, Felip Benavent, destaca que la regió és un territori de muntanya, extens, dispers i transfronterer que “ha convertit les complexitats derivades de la seva geografia en una oportunitat per innovar, cooperar i desenvolupar un model sanitari de proximitat molt adaptat a les necessitats de la població”.
El vídeo promocional ha estat rebut amb certa distància sorneguera entre alguns dels professionals a qui va adreçat. Especialment ha estat puntualitzada la idea d’atreure metges amb l’oferta de paisatges pel que fa a la Fundació Sant Hospital, amb condicions salarials pitjors que a l’hospital de referència. Com a mostra, algunes de les ofertes publicades recentment: una plaça de metge d’Urgències a la FSH –on no demanen MIR, aquells quatre anys de residència per completar l’especialitat– apunta un salari anual de 34.362 euros anuals, que amb el plus territorial s’incrementa fins als 38.562. Un facultatiu de l’Arnau de Vilanova, on sí que exigeixen el MIR, se situa en els 50.000 euros anuals (més un plus que frega els 6.000 euros si treballa en exclusiva al centre, segons dades recollides també d’ofertes laborals). Les guàrdies sí que es remuneren de manera similar: una mica més de 37 euros l’hora en un dia laborable, i entorn dels 40 euros en festius i caps de setmana. 
Per tant, puntualitzen algunes veus, ser atractius per als professionals comença pels emoluments. Més encara, hi afegeix un dels consultats, quan en llocs com la Cerdanya –i la Seu s’hi va enfonsant en el problema– trobar habitatge és un repte cada cop més complicat i cada cop més onerós per a les butxaques. 
Unes comunicacions que disten molt de ser òptimes és un altre dels peròs que alguns professionals posen a desplaçar-se a l’Alt Urgell. O que els duen, reconeixen, a marxar així que tenen l’oportunitat. 
Algunes veus han interpel·lat Benavent. Caldria preguntar-se, apunten, si el gerent, format en la Regió Sanitària de Lleida ha ideat aquesta campanya “per cobrir els mínims o vol fer una aposta decidida de resoldre més complexitats i més casuística al Pirineu”. Tot plegat, analitzen, sembla més “anar contemporitzant”, sense una aposta més compromesa. 
D’altra banda, aprofiten per recordar que encara està pendent de definició del model del “projecte” d’Hospital Comarcal de l’Alt Urgell. Un projecte que no dubten a posar entre cometes, perquè encara no té més materialitat que una nebulosa. Per començar, insisteixen aquí diverses veus,  no sembla ni haver-se encetat el meló de si serà un centre que depengui de l’Institut Català de la Salut (ICS), que per començar garantiria ja sous més atractius i més oportunitats de créixer en la carrera professional.