El curs escolar arrenca avui amb més d’11.000 alumnes i un munt de reptes sobre la taula. Al Principat no s’encara amb vagues de docents ni amb uns resultats de les proves PISA desastrosos, tot i que caldrà veure com ha anat l’avaluació de PISA for Schools, com a Espanya. Ara bé, no per això algunes de les reivindicacions dels docents de base –com ara dotar de més recursos l’escola inclusiva, que es troba amb un munt d’alumnes de diverses nacionalitats, o bé seguir treballant en la millora de la comprensió lectora– s’escapen a la realitat que viu l’Andorra de l’ara i aquí i també la del futur.

Tot i així, potser el repte més important per al sistema educatiu andorrà és donar solució al debat sobre la preponderància de la tecnologia a les aules, un dels seus signes d’identitat, almenys fins ara. Un tema que de moment no té una solució fàcil, tot i el canvi progressiu de tauletes per ordinadors i el Pla d’acció per a la millora del benestar digital dels infants i joves que ja s’ha començat a implementar.Aquest replantejament de la governança digital, que inclou un control estricte dels entorns de navegació de l’alumnat, conviu també amb un altre gran desafiament que cada curs es fa més i més palès: el canvi climàtic. És per això que Educació manté obert el diàleg per reestructurar el calendari escolar i adaptar les aules a les intenses onades de calor de final de curs.Es tracta d’uns desafiaments de cara a l’alumnat que conviuen com els que tenen a veure amb els docents i altres perfils professionals. Com retenir i captar nou talent? Com revifar les pràcticament buides bosses de personal en un àmbit que ha d’enfrontar maneres diferents per donar respostes a problemàtiques en auge com l’assetjament escolar o els problemes de salut mental més enllà dels incentius econòmics, tenint en compte que cada vegada és més difícil poder satisfer la cobertura de necessitats bàsiques per l’elevat cost de la vida i els lloguers pels núvols. Per cert, serà aquest el curs en què s’implementi ja la carrera professional?

Aquests reptes es poden fer extensius al personal de la resta de sistemes educatius, certament, que enfronten les seves pròpies particularitats. I és que és previsible que el sistema francès continuï perdent alumnat de maternal i elemental, tal com va passar el curs passat. Les raons d’aquesta pèrdua d’alumnat es poden trobar en el canvi de perfil de la immigració que arriba al país, que sovint opta pels sistemes andorrà o espanyol per afinitat lingüística. Per contrarestar-ho i protegir el pes de la llengua francesa, aquest curs són cinc els assistents lingüístics a les escoles.Per contra, la realitat es presenta radicalment oposada al sistema educatiu espanyol, que ja el curs passat va experimentar un increment d’alumnes a l’etapa d’infantil que segurament té a veure amb el nou perfil de la immigració al Principat, procedent majoritàriament de Llatinoamèrica. Una gestió de la multiculturalitat que no és que sigui nova, però sí que ha d’incidir sobretot en dos aspectes fonamentals com ara l’adaptació curricular perquè els alumnes puguin progressar adequadament i la convivència a les aules.El curs escolar 2026-2027 obre un escenari marcat per la gestió de les pantalles, l’adaptació al clima i la cerca d’una bona convivència. Segur que hi ha més reptes i que famílies, sistemes i escoles en perceben d’altres. La resposta que es doni des del ministeri i les comunitats educatives marcarà el present i el futur educatiu del país.


Paper compartit de família i escola en l’acompanyament dels infants

Venen dies d’inauguracions de curs diverses i de cites associades amb el retorn a les aules. Avui mateix Educació ha convocat la premsa per aquest motiu a l’entrada de l’escola andorrana d’Escaldes i col·legi espanyol María Moliner. Era, però, dilluns passat, sense convocatòria prèvia, que el ministeri informava del tret de sortida al curs escolar 2026-2027 amb un acte al Centre de Congressos d’Andorra la Vella que aplegava més de 800 docents de l’Escola Andorrana. 

Segons s’explicava en un comunicat, l’acte va comptar amb la intervenció del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que apuntava quins són els desafiaments que afronta el sistema educatiu arran de les transformacions socials i tecnològiques. Uns desafiaments, però, que el text informatiu no concretava pas.

Baró també posava l’accent en el paper compartit de les famílies i els centres educatius en l’acompanyament dels infants i joves. I aquí es veu que el ministre es devia  esplaiar més, o almenys així es desprèn de la nota. En aquest sentit, defensava que aquesta relació ha d’estar basada en la confiança, el diàleg i els objectius compartits per afavorir l’èxit educatiu, el benestar emocional i el desenvolupament de l’alumnat.

Sobre aquesta entesa entre família i escola reflexionava en una xerrada la mestra i escriptora Eva Bach exposant deu claus per reforçar la relació entre els diferents agents educatius. També abordava el paper del respecte mutu, l’empatia, el diàleg, l’assertivitat i la comunicació efectiva per oferir eines per millorar aquesta col·laboració.